La història diu que va ser als rius Tigris i Eufrates on es van construir els primers embassaments, ara fa uns 5.000 anys. Pretenien controlar el nivell de les aigües, molt variable i difícil de predir a causa de la climatologia d'aquestes zones. Si Mesopotàmia i l'Orient Mitjà foren les regions del planeta on es van construir les primeres preses, cinc mil anys després és Espanya qui té el privilegi de ser l'estat del món que compta amb més preses per habitant i quilòmetre quadrat o, dit d'una altra manera, més preses per càpita. Segons dades que publica la revista Eroski, en suma 1.300, i en aquests moments n'hi ha 36 més en construcció. En números absoluts, ocupa el cinquè lloc en el món, després de la Xina, els EUA, el Japó i la Índia. Algunes veus en demanen algunes més, com el Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses, que en troba a faltar unes cinquanta.
La lluita contra el canvi climàtic i l'abastament d'aigua i energia són els principals arguments utilitzats pel Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses per defensar aquestes infraestructures. Els defensors d'aquestes infraestructures argumenten, per una banda, que el canvi climàtic podria canviar el règim de precipitacions, i que progressivament aquestes serien més intenses però combinades amb períodes més llargs sense pluja, incrementant així les sequeres. L'abastament d'aigua és un altre dels arguments favorables de la construcció de més preses, ja que l'aigua és considerada un recurs cada vegada més valuós, tant pel consum humà com per l'agricultura. El tercer argument del Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses és que, amb la producció d'energia hidroelèctrica, constitueixen una font d'energia renovable que evita l'emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera.
Però mentre a l'Estat espanyol persisteixen aquests plantejaments, els models de gestió de l'aigua més innovadors actualment al món van per un altre camí. Als EUA ja fa tres dècades que no han construït cap presa nova, i en aquest període de temps se n'han abolit unes 700. Els països que segueixen la mateixa línia que els EUA en aquesta temàtica s'han adonat que les preses estan provocant la infertilitat de l'agricultura de deltes i valls, i estan alterant els processos naturals d'autodepuració de les aigües. Hi ha més dades que ens haurien de fer replantejar la política actual de construcció de preses. Un recent estudi del World Wildlife Fund (WWF) constata que la seva eliminació, el que ja han fet els EUA, no només permetria restaurar els danys provocats, sinó que generaria treball sostenible, ja que en moltes ocasions seria més econòmic destruir una presa que mantenir-la o reparar-la.
