No parem de rebre informació des de tots els vessants sobre la crisi. D'una banda, la que ens arriba a través dels mitjans de comunicació, que detalla la realitat i, també, mitjançant els creadors d'opinió, els quals no sempre coincideixen en les seves anàlisis ni sovint amb les receptes per fer-hi front. I, d'altra banda, la informació que rebem de la realitat quotidiana que vivim, en la qual podem constatar que persones properes s'han quedat sense feina o que multitud d'empreses tenen dificultats per tirar endavant.

Naturalment, des dels diferents governs s'han fet esforços per trobar-hi solucions o almenys cercar camins que ens portin a una gestió i finalment sortida de la crisi que afecti el menys possible a la ciutadania i al teixit productiu. No és fàcil la solució, però sí que s'ha d'encertar l'àmbit d'actuació i és aquí on hi ha certs dubtes o posicionaments diferenciats que, a la meva manera de veure-ho, no faciliten el camí de la sortida.

Em refereixo que, en l'àmbit europeu, tot i que s'han fet reunions generals amb la finalitat de consensuar línies d'actuació conjuntes, finalment són els governs de cada estat els que han pres les pròpies iniciatives i han dissenyat plans específics pel propi país. Aquest fet provoca que, a mesura que passa el temps, les accions determinades per un estat europeu siguin substancialment diferents a les d'un altre.

En un entorn de crisi és molt important generar confiança i aquesta s'aconsegueix si la ciutadania i les empreses constaten que les accions que es prenen són raonables i, a més, tenen un abast d'acord amb l'àrea econòmica en què es mouen. Així, en el cas de la Unió Europea, seria convenient que les receptes per afrontar i sortir de la crisi fossin en clau europea, que vol dir que tinguin un àmbit d'actuació per a tota la Unió, i no pas receptes independents de cada estat, com passa actualment.

Si ens centrem en la casuística recent de la crisi grega, encara ens adonem més de la importància del paper de la Unió Europea. Una rellevància que passa per donar una imatge d'unitat i, si cal, facilitar ajut específic a Grècia amb la finalitat que els inversos i les economies internacionals detectin la Unió Europea com una àrea cohesionada. Això és actuar en clau europea: delimitar un àmbit d'actuació polític d'acord amb l'abast de l'àrea econòmica.