L'entrevistat defensa a dia d'avui un optimisme que costa de trobar al territori valencià, i més amb l'actualitat colpidora que ha deixat, aquesta mateixa setmana, més del 70% de plantilla de Canal 9 al carrer. 
- Les darreres notícies que provenen del País Valencià no són massa esperançadores. L'ERO anunciat a Canal 9 aquesta setmana deixarà 1.295 persones sense feina, el què suposa un 70% de treballadors de l'ens...
Efectivament, és una barbaritat. Forma part, però, de la llista de barbaritats que al seu dia va iniciar Francisco Camps, expresident de la Generalitat Valenciana. I d'Eduardo Zaplana! Perquè no hem d'oblidar pas el desastre econòmic i polític que va suposar Zaplana per al País Valencià...

- Quin futur polític i econòmic es dibuixa al territori, doncs, després de sentir aquestes notícies?
El País Valencià en els darrers anys ha millorat la seva situació política, això cal no oblidar-ho. A la meva edat he pogut veure ja moltes coses, i sé que aquí s'està vivint una millora. D'entrada l'actual president de la Generalitat, Alberto Fabra, no és Camps. Fabra és de Castelló, i això ja suposa un avenç. A més, és més educat que el seu antecessor i té un altre tarannà polític: és una persona més correcta i culta. Per altra banda, cal subratllar la marxa del PSPV de Jorge Alarte, el creixement destacat de Compromís, el gran component nacional amb què es compta al si de EUiA del País Valencià i la pèrdua de vots que, per posar un exemple més, ha patit Rita Barberà.

- Sembla, pel que dieu, que tot pugui canviar d'aquí a poc temps...
De fet, no es pot descartar a finals d'any la pèrdua d'hegemonia del PP al País Valencià. Ací, l'esquerra ha avançat molt, no és impossible que el PP caigui a canvi d'un tripartit. 
Hi ha hagut una mancança total de les institucions al País Valencià i també als Països Catalans"
- Aquesta passada setmana hem estat testimonis d'un canvi a la presidència d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), una de les entitats més destacades del territori i de la qual vostè n'ha estat president i fundador. Com afectarà aquest relleu a l'entitat?
Intentarem que l'afectació sigui mínima. En tot cas, jo no marxo de l'entitat! Continuaré treballant des de l'assemblea i també al càrrec de president fundador de l'ACPV. Només deixo aquesta funció de representació que suposa la presidència, una tasca que treu molt de temps i que no em permet dedicar-me més a fons a la feina que ja porto 14 anys duent a terme i que vull potenciar: la meva tasca com a membre de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga.

- Quines funcions voleu potenciar en aquesta entitat?
A dia d'avui és fonamental unir esforços a nivell econòmic, per això vull dedicar-me per complet a l'Institut Ignasi Villalonga. Des d'ací hem creat l'Euroregió de l'Arc Mediterrani i hem transformat el corredor del Mediterrani d'una cosa merament local a una reivindicació principal a nivell d'Estat. És des d'aquí que cal treballar. Des de fa 12 anys l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga ha fomantat les relacions empresarials i econòmiques al País Valencià, hem creat la càtedra d'Economia, Empresa i Territori, avui en dia present a bona part de les universitats del país, hem organitzat més de 30 congressos... Volem, doncs, articular aquesta euroregió i potenciar-la. D'ací res celebrarem ja el segon Congrés Interregional.
Des de l'ACPV hem ensenyat el valencià a generacions de mestres que no el sabien, una funció que de manera normal hauria de ser establerta per les institucions"
- Tornant al relleu en la presidència de l'ACPV, quina rellevància suposa per a l'ACPV la figura de Joan F. Mira?
És evident que molta. I cal continuar potenciant la cultura valenciana i la comunicació entre diferents entitats al territori i a la totalitat dels Països Catalans. L'ACPV ha funcionat des de sempre com un seminari en el qual s'hi han pogut trobar i comunicar experts de tots els sectors de la societat valenciana, des de l'ensenyament, la llengua pròpia i la cultura fins a l'economia. De l'ACPV hi han sortit molts "fills" que després han tingut la seva pròpia independència, com són Escola Valenciana o el mateix Institut Ignasi Villalonga.

- Quines funcions es duràn a terme a l'ACPV a partir d'aquest canvi?
Farem exactament tot allò que hem estat fent: una funció de redreçament nacional dels Països Catalans en la qual hi hem encabit tot: memòria històrica, societat civil, economia, etc. Hem contemplat sempre el concepte global de país, un concepte que existeix i que no és pas curt, perquè els Països Catalans són molt grans i sempre se n'ha volgut reduïr el seu abast. En aquest sentit, l'ACPV ha estat allà on les institucions no hi eren. Hi ha hagut una mancança total de les institucions al País Valencià i també als Països Catalans, cosa que als països normals no passa. Però ja hi estem acostumats.... Des de l'ACPV hem ensenyat el valencià a generacions de mestres que no el sabien, hem dut a terme congressos i trobades entre professionals de distints sectors, com són metges o economistes, hem defensat la presència de TV3 al País Valencià... unes funcions que de manera normal haurien de ser establertes per les institucions.