Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 2 de de juliol del 2010 | 12:03
Entrevista · Política
Jordi Muñoz
Politòleg

El desacatament s'hauria de dur fins el final: no hi ha marge per una desobediència 'light'

Barcelona · El terratrèmol polític que ha generat la sentència del TC se suma a la multitud de notícies relacionades amb el fet nacional català. El politòleg Jordi Muñoz analitza els efectes de la retallada i els passos que pot donar el govern, però també parla de l'independentisme, de les consultes, de Laporta, o de la IP que pretén que a Catalunya se celebri un referèndum oficial sobre la independència. En el cas que el govern optés per legislar com si no hi hagués hagut sentència, Muñoz opina que hauria de seguir aquesta via "fins al final".

Quins efectes polítics a nivell nacional pot tenir la sentència?
Ara com ara és difícil de dir, tot i que tots sabem quins partits haurien preferit que la sentència es retardés fins passades les eleccions i quins preferien que es conegués ara, i això ens pot donar pistes. En general, la sentència dificulta mantenir l'ambigüitat en què alguns s'hi trobaven tant còmodes.

Podria donar-se el cas que el govern o el Parlament decidissin no acatar la sentència?
No sabem què vol dir exactament acatar o no acatar. Si et refereixes a legislar com si l'Estatut no l'haguessin tocat, és clar que es podria fer però això només afectaria a aquelles qüestions en què només hi intervé la part catalana. La majoria de desenvolupament de l'Estatut requereix també el concurs de la part espanyola, i el que no m'imagino és el govern espanyol o el CGPJ actuant com si la sentència no existís. Entre d'altres coses perquè estan encantats amb la sentència.
A més, qualsevol norma que fes el Parlament en aquest sentit seria recorreguda al TC i quedaria suspesa immediatament. En tot cas, aquesta via s'hauria de dur fins el final: no hi ha massa marge per una desobediència 'light' o per fer la viu-viu.
la sentència dificulta mantenir l'ambigüitat en què alguns s'hi trobaven tant còmodes
Hi ha veus que afirmen que la resposta de la classe política està allunyada de la situació del "carrer" i del que preocupa a la gent. Creus que hi ha aquesta distància entre ciutadans i polítics en l'afer de l'Estatut?
Això és una fal·làcia. En general hi ha un baix interès per la política, uns baixos nivells de coneixement i d'informació i un allunyament important respecte de la política, però no té a veure amb el tema sinó que és més aviat estructural. De fet, aquesta qüestió és de les que mobilitzen més la societat catalana.

La manifestació del 10 de juliol pot ser un bon baròmetre d'aquest interès?
A les manifestacions, per definició, hi solen anar els que ja estan activats, per tant podrem mesurar això, però no són un bon instrument de mesura de l'opinió pública general.
no m'imagino el govern espanyol o el CGPJ actuant com si la sentència no existís
En tot cas, farà que augmenti el sentiment independentista la retallada?
Penso que sí, dependrà del que facin els actors polítics, però es creen les condicions per a una extensió de la voluntat independentista ja que amb la sentència s'acaba l'ambigüitat que sostenia l'estat autonòmic: tothom ja sap fins on arriba això, i no es poden seguir alimentant quimeres federals: no són creïbles.

Aleshores, per què l'augment de l'independentisme no es tradueix en un augment del vot independentista?
De vot independentista n'hi ha a la majoria de partits. Però sobretot cal no oblidar que la gent vota un partit o un altre per multitud de raons, no per una de sola. Hi ha la ideologia, que pesa molt, hi ha la identificació partidista que és difícil de canviar, hi ha les polítiques concretes que més afecten a cadascú i hi ha la valoració dels líders, entre d'altres.

Ja és definitiu: Laporta farà el salt. Fins a quin punt la seva aparició, coincidint amb la sentència, pot alterar la composició al Parlament?
No ho sé. De moment les enquestes que hem vist diuen que no però encara pot ploure molt des d'ara fins al novembre.
no es poden seguir alimentant quimeres federals: no són creïbles
El teu estudi sobre les consultes afirmava que el descens progressiu de la participació no era degut a una desmobilització sinó a la composició de les ciutats en què se celebraven. Amb la consulta de Sabadell i l'onada del 20-J es produeix també aquest fet o sí que hi ha hagut desmobilització?
No, en tot cas molt lleugera i desigual. Sabadell i els municipis del 20-J eren més 'difícils' per a les consultes i això explica els resultats aparentment inferiors.  Algunes poblacions han estat per sota el que es podria esperar i d'altres clarament per sobre, com Mataró.

Creus que és possible que la IP del referèndum oficial tiri endavant?
Tinc els meus dubtes sobre si al Parlament hi haurà la voluntat política d'arribar fins a aquest punt. Seria interessant de veure.

Quina situació generaria una hipotètica negativa de l'Estat a fer el referèndum?
Crearia una situació de xoc de legitimitats, és clar.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat