Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 10 de de novembre del 2008 | 15:42
Entrevista · Política
Fèlix Riera
Director General del Grup 62

Des del punt de vista creatiu, Catalunya és completament homologable a qualsevol altra literatura occidental

Barcelona · Fèlix Riera és un dels noms claus del món editorial en català. En aquests moments, i després de dirigir l'Esfera llibres, és el director editorial del Grup 62. Aquest entramat editorial és, actualment, el principal actiu de l'edició en català com a resultat del conglomerat d'accionariat d'altres empreses que ja tenien edicions en català abans d'unir-se a Edicions 62. Fèlix Riera, que en aquesta entrevista es limita a aportar la seva visió sobre el món de la literatura i la cultura catalanes des de la perspectiva d'un dels grans editors del país, és també membre del comitè de govern d'Unió Democràtica de Catalunya i ostenta el càrrec de Secretari de Cultura del partit socialcristià des de l'últim congrés.

Com veu actualment el món de l'editorial en català i el seu futur més proper en un context marcat, entre d'altres ítems, per la globalització i les noves tecnologies?
Des d'un punt de vista empresarial, que vol dir dels que editem en català i també en castellà, podem dir que la situació d'aquest any ha estat i és molt bona. La salut de l'edició en català és adequada, i ho podem veure amb el fet que els lectors estan premiant l'esforç que estem fent moltes editorials per comunicar millor els nostres llibres perquè aquests es trobin a les llibreries més fàcilment. Crec que el lector ho està valorant en positiu, encara que el lector se segueixi movent, com és lògic, per la qualitat dels continguts.  


 

Però aquesta idea com es concreta?
Un exemple que marca el termòmetre és el nostre projecte de La Butxaca que, des que el vam crear fins avui ha anat creixent el nombre de lectors en un format que fins llavors era molt reduït i ara ja s'ha guanyat un lloc a les llibreries. Les raons que expliquen aquest avenç són també una política de preu, una política de qualitat, un bon programa editorial que fa que els lectors s'interessin i, per tant, em fa veure que l'edició en català està en una situació positiva. Ara bé si que hi ha una qüestió millorable i és que necessitem que els nostres mitjans de comunicació, especialment els públics, han de fer un esforç complementari al que ja estan fent perquè els nostres creadors siguin coneguts com passa a qualsevol cultura.  


 

L'edició en català està en una situació positiva

   

Ha comentat que els nous formats ens permeten valorar l'evolució positiva de la lectura en català. Això significa, però, que els formats més tradicionals es troben en decadència?
No, al contrari. El sector editorial català està adoptant estratègies per arribar al lector com s'està fent en altres estats amb l'únic objectiu de comunicar-se amb el lector. Això es feia abans? Clar. Simplement el que succeix ara és que els editors, o com a mínim Grup 62, ha vist que no és suficient en tenir un bon contingut si no som capaços de fer conèixer als lectors que aquest es pot trobar a la llibreria i que, el contingut, un cop és a la llibreria, ha de ser ben visibile. Estem fent un esforç de tenir una bon sistema de distribució dels nostres llibres, no només de tenir una bona comunicació a la premsa, sinó que cal una bona unitat de markèting de l'editorial amb l'objectiu d'aconseguir que els nostres llibres competeixin en igualtat de condicions amb els altres tant a nivell de preu, com de qualitat, com de comunicació.

 

Els mitjans de comunicació, especialment els públics, han de fer un esforç complementari perquè els nostres creadors siguin coneguts com passa a qualsevol cultura 

 

Hi ha una part molt important que són els continguts. Com veus, doncs, la qualitat de la literatura catalana en aquests moments?
Des del punt de vista de la creació literària, Catalunya és completament homologable a qualsevol literatura occidental. s a dir en aquests moments nosaltres tenim autors de gran qualitat com per exemple, Baltasar Porcel, Carme Riera, Jaume Cabré, Jordi Coca, Lluís-Anton Baulenas, Héctor López Bofill, Sebastià Alzamora, Miquel de Palol, Biel Mesquida,....la llista, de fet, seria inacabable. Per tant la qüestió no és de creació i és que, cada vegada més, tenim creadors a diferents nivells del que podríem dir el propi teixit de la creació. Tenim autors que fan llibres de gran consum, altres que es dirigeixen més a l'àmbit de la literatura, tenim bons poetes, per tant, comencem a tenir un sistema al nivell de qualsevol altra cultura i literatura. Aquí la gran qüestió és que les connexions d'aquests escriptors i de la literatura amb la societat és encara molt millorable. s aquí on nosaltres hem captat que hi ha un petit problema que fa que per molta gent encara no hi hagi prou prestigi col·lectiu per uns autors que tenen un enorme prestigi llegits un per un. De fet, no aconseguim que el ciutadà de peu, més enllà de si és lector o no, consideri un seguit d'autors com a peces fonamentals de la nostra cultura. I això es deu a la manca de connexió i no a la qualitat dels autors.

 

La qüestió és que les connexions d'aquests escriptors i de la literatura amb la societat és encara molt millorable

 

Quines són les formes per treballar aquestes connexions?
La millora d'aquesta connexió és als mitjans de comunicació, a l'administració i la seva capacitat de crear els mecanismes i a una de fonamental que és l'eduació i la formació. En les nostres escoles i universitats, la gent ha de tenir la possibilitat d'accedir i valorar una literatura que és nostre. Per resumir, el nivell de creació a Catalunya és molt alt, com va ser durant tot el segle XX, i el problema rau en com la societat veu aquesta literatura i els seus protagonistes.

 

 

En el tema de les escoles, durant els 80's hi va haver una expansió de la literatura juvenil, ara, en aquests moments aquest sector segueix en una bona posició tant a nivell de vendes com de qualitat?
Si mirem les xifres, la venda de llibres en català la lidera el sector juvenil i infantil. I és que en aquest àmbit existeix una confiança i les escoles, els pares i mares i els nens aposten per la lectura en català. Però quan jo parlava d'educació, em referia no només a articular aquesta base literària quan s'és més jove a través d'autors que són molt bons i que han cultivat més d'un target com ara Gemma Lienas, Emili Teixidor, Josep Lorman, l'Andreu Martí...

 

 

Així doncs...
Crec que quan parlem d'educació cal treballar perquè quan s'arribi a una formació superior, la literatura catalana estigui tan prestigiada que els nostres autors siguin referencials en el món adult com ho són en el camp infantil. s molt important que un universitari faci referència a Ramon Llull si parla de filosofia com ho fa, ara mateix, de Montaigne o de Dante ja que Llull també tenia una cosmovisió. Si no solucionem aquesta manca de connexió ens trobem que hi ha un tall generacional. Una frontera que no és total perquè si no, no es vendrien llibres però que existeix als nostres carrers. De fet, Najat El Hachmi ha aconseguit transapassar el tall i crear una connexió intergeneracional i global. Ara bé, aquest tipus de comunicacions en la literatura catalana neixen només en situacions puntuals. El que cal és posar en connexió tota la cultura.

 

 

s molt important que un universitari faci referència a Ramon Llull si parla de filosofia com ho fa, ara mateix, de Montaigne

 

 

Per aconseguir aquesta connexió, un dels pals de paller és la política. Què n'opina de l'actuació de l'actual Departament de Cultura de la Generalitat?
Des de l'actual administració penso que s'estan fent les coses bé ja que totes les coses que es duen a terme tenen un sentit positiu pel sector. Per tant, no posaria l'èmfasi en aspectes de millores generals, sinó en veure com poder fem que les millores tinguin un abast més general. I és en aquest punt on torno a treure sobre la taula el tema dels mitjans de comunicació. Com i de quina manera els nostres mitjans de comunicació en català, recordem un 25%del total, i especialment aquells que depenen de la Generalitat, poden fer avançar en l'assoliment de la connexió entre societat i autors?. En aquest sentit, crec que el nou equip format per l'Álbert Sáez, la Rosa Collell i la Mònica Terribas ens pot ajudar a donar una millor difusió i coneixement de la literatura catalana.


 

 

Quin és el paper de les noves tecnologies i com des del món editorial en català us hi esteu adaptant?
Des del Grup 62 a partir del setembre de 2009 tindrem la plataforma d'internet en condicions que permetrà des de baixar textos perquè la gent se'ls posi a l'ordinador a podcast. Així doncs, nosaltres ens prepararem per donar aquest servei però encara no sabem exactament el com i el què farem ja que estem estudiant quines són les millors possibilitats. En tot cas, tot el que fem amb internet ha de servir per sumar al nostre principal aliat que és el món de les llibreries. s a dir, nosaltres no farem cap actuació que per afany per situar-se a la modernitat pugui perjudicar els nostres principals prescriptors que són els llibrers. En aquest sentit volem usar la xarxa per ajudar a la venta, a la informació i a la comunicació a les llibreries.

 

 

 

El nou equip format per l'Álbert Sáez, la Rosa Collell i la Mònica Terribas ens pot ajudar a donar una millor difusió i coneixement de la literatura catalana

 

 

Després de la Fira de Frankfurt, un dels debats més interessants ha estat el de com exportar la nostra literatura a la resta del món i equiparar-nos així a altres cultures. Com Catalunya pot aconseguir aquests objectius?
Sempre hi ha mecanismes per afavorir aquesta línia i, de fet, la Fira de Frankfurt va ser una bona inicativa impulsada des de l'administració. Ara bé, cal recordar que com deia Françoise Revel l'important d'una cultura no és el seu sistema (xarxa, mitjans, crítics), sinó que hi hagi gent culte. Agafant aquesta idea, diria que l'important són els escriptors, la seva obra. Hi ha una sèrie d'escriptors catalans que el seu triomf a Frankfurt, Maria Barbal, Jaume Cabré,....no es deu a una política, sinó que es deu, per exemple en el cas de Cabré, en una confiança que es genera entre ell i el seu editor, Isidor Cònsol. A vegades aquestes aliances són més determinants que les polítiques culturals ja que aquí es produeix una connexió molt més important, la creença, que l'estratègia d'un país. Aquest any Cabré encara era un dels autors referenciats a Frankfurt tot i que la literatura catalana no era la convidada, i això diu molt.

 

 

D'aquesta manera, vostè creu que el món editorial no pot deixar totes les culpes a l'administració davant dels aspectes que calen millorar en el camp de la difusió de la literatura catalana?
El nostre gran repte com editorials és trobar autors, trobar obres i editors que se les creguin amb l'objectiu d'aconseguir posar en valor a tota una sèrie d'autors en mercats com l'italià, el francès o l'alemany. El marc català és, a nivell de població petit, i per tant és lògic que costi que les grans cultures no s'hi fixin tant. Però jo crec que amb la feina feta per l'Institut Ramón Llull, per l'editorial, pels editors que hi creuen, i dels representants dels escriptors s'està en una línia més que correcte. Tanmateix el punt clau segueix sent l'obra individual que crea interès, és compromesa i fascinant més enllà dels estímuls de l'administració. I un altre exemple d'axò és l'Steve Larsson, provinent d'una literatura petita, la seva obra no ha fet la literatura sueca més universal sinó que ha fet el seu llegat individual més universal.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat