El català és la 7a llengua més apresa a tot Europa i compta amb més de 10 milions de parlants arreu del planeta. Tot i això, només un 10% dels castellanoparlants de Catalunya l'adopten com a llengua principal i el cinema suspen per golejada: la seva presència continua estancada en el preconstitucional percentatge del 3%.
M. Folch ·
Aquesta setmana la Plataforma per la Llengua ha publicat un nou estudi InformeCAT sobre l'estat de salut del català, que evidencia les assignatures encara pendents en la normalització del català al país: el cinema, la justícia i l'ensenyament.
L'estudi ha denunciat que durant el 2013 els diferents territoris de parla catalana han patit nombrosos atacs i iniciatives polítiques i judicials que han tingut com a objectiu disminuir el paper del català a l'escola.
Al País Valencià la situació és greu: el 60% dels centres de preescolar no ofereixen ensenyament en català, i 126.000 alumnes d'infantil i primària no han pogut estudiar en català aquest any tot i haver-ho sol·licitat. Paral·lelament, malgrat els intents del Govern de les Illes Balears d'acabar amb el català a l'escola creant línies educatives en castellà, la demanda continua sent de manera abassegadora en català: un 93% de les famílies continuen triant l'educació en català per als seus fills.
La justícia és l'eterna abandonada, el territori on més adob cal invertir per a fer aflorir allò que és norma a la resta de països de món: la presència de la llenguia pròpia a les sentències judicials. Segons InformeCAT 2013 només un 13% de les sentències es redacten en la nostra llengua, tot i que s'estima que el 99% del personal de l'administració de justícia de Catalunya té coneixements de català.
Quant al cinema, l'evolució de la llengua pròpia a les sales del país segueix la lògica d'una bassa d'oli: ni un sol moviment. A diferència de la viva presència de la llengua pròpia als mitjans de comunicació del país, el cinema continua en un percentatge propi de la Catalunya del postfranquisme més primerenca: només un 3% de cintes es doblen al català al Principat, una oferta que no s'adequa a la cerixent demanda que ha generat el cinema en català a Catalunya durant el darrer any.
Però encara n'hi ha més: després de més d'una legislatura de Ferran Mascarell al capdavant de la Conselleria de Cultura amb l'objectiu d'elevar la presència de la llengua pròpia a les sales de cinema del país, resulta que d'aquest ínfim 3% de pel·lícules amb versió catalana, només el 15% s'estrena realment en llengua catalana. És a dir, tot i existir l'oferta en català, un gran percentatge dels distribuïdors no trien la versió catalana. Entre febrer i abril de 2012, per exemple, 15 pel·lícules es van estrenar a Barcelona amb versió en català. Però només 286 de les 1.969 sessions que van projectar aquestes pel·lícules van ser de fet en català (un 14,5%).
El got mig ple
Amb tot, les xifres i la voluntat d'integració del català fan possible que l'esperança en la normalització d'una llengua parlada i estesa romangui encara. La Plataforma per la Llengua ha revelat que el número d'espectadors de cinema en català s'ha triplicat durant el 2013, una demanda que històricament havia estat criminalitzada per ser ínfimament baixa i per correspondre a una també baixa presència del català a les sales de cinema.
Mentre que els mitjans de comunicació audivisuals i les noves tecnologies continuen essent la punta de llança de presència del català, l'InformeCAT ha indicat que del total de 10 milions de parlants, un 7 milions saben escriure la llengua; que més de 5 milions de persones que el parlen no l'han tingut com a llengua materna i, finalment, que el català és la 22a llengua més traduïda al món.
Podeu consultar l'InformeCAT de manera íntegra a la secció Documents de Tribuna.cat.