Reproduïm del CEEC · Des del CEEC ens neguem, però, a analitzar la qüestió a nivell de la vàlua de les persones. Pensem, doncs, que la problemàtica de la nostra policia nacional segueix essent la mateixa des de fa anys: la manca de compromís de la classe política amb la importància de crear una policia pròpia i tot el que això significa. Tenir sentit d'Estat i que els homes i les dones de la nostra policia sentin que estan protegits, que se'ls exigirà, però que la població tindrà consciència nacional de seguretat, que és el gran problema que tenim.

La primera pregunta que cal fer-se sobre la dimissió de Prat és: quan es fan els nomenaments polítics de la nostra policia (inclòs el del conseller), ¿és tothom vàlid? Amb una classe política inexperta després de la transició demorcràtica això ja va passar: tothom va valdre.

La nostra Policia ja no està per a experiments, per provatures, sinó que necessita homes i dones amb vocació d'Interior al capdavant. Gent experimentada que sigui capaç d'afrontar els reptes d'una policia que, en molts aspectes, ha madurat i és major d'edat, i ja gaudeix de comandaments de primer i segon nivell capaços de solucionar els problemes però incapaços, alhora, d'haver de suportar la inexperiència i la innocència dels càrrecs polítics que es van succeïnt un rere l'altre.
A la nostra policia li manca lideratge. Aquest hi és a nivell local i a moltes unitats però no hi és a la cúpula"
Allò que li cal a la policia són comandaments polítics, evidentment, però uns que siguin a l'Interior amb vocació de servei per a desenvolupar la seva carrera en aquest àmbit, que vagin a formar-se i endurir-se i consolidar-se. No es necessiten "passa-volants" ni experiments.

En la Policia de Catalunya hi ha cansament. Molts es pregunten: i després de Manuel Prat, què? I Trapero? Quin nou experiment s'intentarà ara? El CEEC té respecte per l'actual conseller Espadaler que ha sabut assolir la seva resposabilitat. Però és Espadaler un home d'Interior? Vol Espadaler quedar-s'hi durant anys a Interior? Aquest és el problema.

A la nostra policia li manca lideratge. Aquest hi és a nivell local i a moltes unitats però no hi és a la cúpula. I menys en els quadres polítics que la immensa majoria de la policia mira amb desconfiança, i es pregunten: ¿I aquest quant temps trigarà a entendre alguna cosa? Quan se n'anirà per cames?

Tot i que el més important del 2014 és la transició nacional i el paper de garantia d'ordre que pot fer i ha de fer la Policia de la Generalitat i la resta de la Policia de Catalunya, també és hora que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya es prenguin amb més seriositat la construcció del model policial català i la creació d'una consciència nacional de seguretat.

Manuel Prat  no ha tingut la culpa de tot el que ha passat. Aquesta caldria buscar-la en aquells qui van posar el seu perfil per a dirigir una policia major d'edat de més de 17 mil persones...