Barcelona · Foto: Pere Francesch ·
El Govern ha aprovat aquest dimarts la Llei de vegueries que estableix la nova ordenació territorial que passarà de les quatre províncies a les set vegueries. La normativa es va desencallar la setmana passada en una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el president i secretari general d'ERC, Joan Puigcercós i Joan Ridao. La nova llei, però, no ha apaivagat les disputes territorials existents a diversos punts del país, especialment a la Vall d'Aran, al Penedès i a Tarragona, des d'on han criticat la manca de diàleg del govern en l'afer.
Amb l'aprovació del govern, la llei entra a la darrera fase perquè pugui ser aprovada definitivament, encara que no està assegurat que pugui tirar endavant abans d'acabar la legislatura. La Llei de vegueries era un compromís que estava inclòs en el pacte de govern del primer tripartit del 2003. Es va començar a debatre quan Joan Carretero era conseller de Governació i Administracions Públiques, després va passar en mans de l'actual president d'ERC, Joan Puigcercós, com a conseller d'aquest departament i finalment serà aprovada amb Jordi Ausàs.
La despesa
El mateix Ausàs i el president de la Generalitat, José Montilla, han estat els encarregats de presentar l'aprovació de la normativa. Montilla ha garantit que la llei no comportarà "més administracions, ni més funcionaris, ni més despesa", sinó que significarà "més racionalitat, proximitat i un millor servei al ciutadà". Per la seva banda, el conseller de Governació ha destacat que el Govern "ha pensat i ha actuat amb un sentit de país". Segons Ausàs, "la llei simplifica les instàncies administratives ja que els consells de vegueries substituiran les diputacions provincials i no preveu cap mena de superposició d'administracions". De fet, la Llei preveu la transició de les quatre diputacions provincials actuals als nous consells de vegueria i la constitució dels altres tres consells de vegueria de manera gradual. Ausàs ha destacat que la nova organització "està vinculada al catalanisme polític".
Discrepàncies territorials
L'avantprojecte de Llei de vegueries ha despertat en els últims mesos conflictes territorials en diversos punts del país. Tarragona i Reus han protagonitzat una picabaralla pública tant per la capitalitat com pel nom que ha de tenir la vegueria. Reus vol aprofitar aquest procés per aconseguir més visibilitat de la ciutat i proposa que Reus i Tarragona comparteixin la capitalitat de la vegueria. A més, aposta per 'Camp de Tarragona' com a nom del futur nou territori mentre que la ciutat de Tarragona vol que es mantingui el nom de 'Tarragona'.
Per la seva banda, la Val d'Aran demana un encaix específic perquè no accepta que se l'inclogui dins de la vegueria de 'Alt Pirineu i Aran' perquè creuen que diluiria el seu autogovern i les seves institucions. La Val d'Aran no vol ser inclosa en cap vegueria ni cap organització territorial que no sigui ella mateixa.
Però la Val d'Aran no és l'única comarca de la futura vegueria de l'Alt Pirineu que hi està en contra. Tampoc la Cerdanya hi vol pertànyer. De fet, aquesta comarca va presentar el passat novembre una iniciativa al Parlament per aconseguir un règim especial com el que té l'Aran, però va ser rebutjada.
Un altre cas, diferent al del Pirineu, es troba al Penedès. La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) reclama la creació de la vegueria Penedès que inclouria les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia. Asseguren que hi ha raons "històriques", "culturals" i "sociològiques" per crear aquesta vegueria.