Indica publicitat
Divendres, 10 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 31 de de març del 2009 | 17:01
Notícia · Política

Cal una llei de consultes agenollada a la constitució espanyola?

Barcelona ·

El govern català ha aprovat el projecte de llei de consultes que té per objectiu que el Principat pugui convocar referèndums "per a totes aquelles qüestions d'especial transcendència del país", en paraules del conseller de governació, Jordi Ausàs. El foment de la democràcia participativa i el poder simbòlic de la llei, però, no poden amagar la frustració d'haver d'adaptar la llei al marc legal de l'Estat espanyol i la seva anacrònica constitució: els referèndums no seran vinculants i hauran de ser autoritzats prèviament a Madrid. El dret de decidir, per tant, ni olorar-lo.


No per ser previsible deixa de ser injust, però el cert és que la llei neix capada des del mateix govern català perquè, d'altra manera, la democràtica' Espanya la tombaria com va fer amb el Pla Ibarretxe. La pregunta, que es podria arribar a traslladar a tot el procés de l'estatut, és saber si realment val la pena engegar una llei que resultarà insatisfactòria ja d'entrada, a causa de les limitacions imposades des de Madrid, en comptes d'evidenciar i mostrar cada dia que pertànyer a l'Estat espanyol és un llast. s a dir, hem d'acceptar les engrunes de les nostres reivindicacions perquè puguin ser utilitzades per l'estat com una mostra de la seva generositat amb Catalunya?

La resposta la veurem a partir d'ara, observant quines consultes es tiren endavant i com les afronta la ciutadania, però el que queda clar és que una llei de consultes en què els temes a escollir no són lliures, i en què els resultats no s'han de respectar, és un coitus interruptus' en tota la regla. Reforçat, per cert, pel fet que el govern s'hagi "autolimitat" en redactar-la, tal com ha criticat Oriol Pujol, excloent, per exemple, les consultes pressupostàries.

La futura llei marcarà diverses línies per la qual es pot arribar a demanar una consulta: en el cas d'un referèndum autonòmic, es pot fer a proposta del president de la Generalitat, amb el vot d'una cinquena part dels diputats del Parlament o de dos grups parlamentaris; mitjançant la recollida de firmes del 3% de la població; o sol·licitant-ho el 10% d'ajuntaments de Catalunya que representin mig milió d'habitants. Posteriorment, el Parlament ha d'aprovar la consulta per majoria absoluta, i finalment s'ha de sol·licitar l'autorització a l'Estat. 

D'altra banda, en l'àmbit municipal, el promotor de la consulta pot ser l'alcalde, la meitat més un dels regidors, i un percentatge determinat de veïns, que varia segons la població. En qualsevol cas, la convocatòria ha de ser aprovada per majoria absoluta del ple.  

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat