La coneguda Llei Wert ha estat aprovada aquesta setmana al Congés amb 182 vots del PP a favor, l'abstenció d'UPN i Fòrum Astúries i tota l'oposició en contra: 143 vots.
M. Folch ·
Wert ha tirat pel dret aquesta setmana i ha aprovat al Congrés una reforma educativa en blanc i negre que força la destrucció de l'escola catalana, la recentralització de competències de l'Estat en materia educativa i l'homogeneïtzació dels continguts acadèmics.
L'inexistent suport de tota l'oposició a la llei de millora de la qualitat educativa (LOMCE) no ha estat motiu suficient per al Ministro, que fins i tot ha celebrat la fita celebrant que s'acabi el debat sobre la reforma de l'ensenyament a tot l'Estat.
A mode de 'decretazo', Wert i els fils invisibles de la FAES han aprovat unilateralment la norma amb més ideologia que mai s'hagi elaborat sobre l'ensenyament des de la democràcia i enmig d'una oposició unànime quant a la voluntat de derogar la norma. La llei Wert, que neix per a morir en la propera reforma educativa, busca reduïr l'impacte de la llengua catalana a les aules dels Països Catalans, una realitat que el Govern català ja ha denunciat a través de les declaracions de Rigau: "La llei Wert fereix la dignitat institucional i pretén reduïr el català a la llengua dels súbdits i els esclaus. El Govern català s'hi oposa fermament".
Efectivament, a llei suposa acceptar que l'alumnat podrà obtenir el títol d'ESO sense examinar-se de català, que l'assignatura de català a l'ESO queda relegada a assignatura d'especialitat (per sota de les troncals i les específiques), que el ministeri d'educació comptarà amb més força per establir els continguts de les matèries, i que les comunitats autònomes hauran de pagar l'educació privada d'aquells nens que vulguin ser escolaritzats en castellà (no s'especifica, però, quines matèries s'impartiran en català i quines en castellà).
Des de l'anunci de la seva aprovació la norma ha aixecat les ires i el rebuig total dels professionals del sector de l'ensenyament i de les entitats més representatives de la societat civil catalana. La coordinadora d'entitats per l'escola en català, Somescola.cat, Òmnium Cultural, els principals sindicats majoritaris del país (CCOO, UGT i USTEC-STEs) i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja han fet repetides mostres de rebuig a la norma durant els quasi dotze mesos que han passat des del seu anunci.