Poc abans Companys havia afirmat que "les forces monarquizants i feixistes que d'un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i han assaltat el poder. La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en les terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i pel dret."

Finalitzava la proclama donant visques a Catalunya, la República i la Llibertat. En contra del que diuen els historiadors orgànics de l'Espanya eterna, no hi ha enlloc cap voluntat de marxar, sinó de romandre colze a colze amb el poble espanyol.

Sentia dir de nen que la història era mestra de la vida, i que quan la història es repetia ho feia en forma de farsa. Els esdeveniments de 1934 només tenen ple sentit en el moment. Una societat europea liberal, socialdemòcrata o simplement demòcrata, veia com en països tan poderosos com Itàlia i Alemanya, els enemics de la llibertat i la democràcia assolien el poder mitjançant procediments democràtics,  tot just amb la voluntat de destruir la democràcia i instal·lar-hi règims totalitaris.

Si el cas de Hitler no admet discussió, cal recordar que uns anys abans Mussolini havia estat ratificat en un plebiscit relativament net i abans havia estat recolzat pel Parlament italià, multipartidista en aquell moment, per cert.
Seria d'esperar que la resposta de l'Estat Espanyol actual se situés en el segle i les mentalitats actuals"
No siguem fariseus per tant en condemnar un aixecament per part d'aquells, entre els que m'incloc, que no podem més que denunciar la passivitat de la població alemanya davant els nacionalsocialistes. Afortunadament, des d'aleshores, els pobles han evolucionat.

Si el 1934 la resposta als atacs a la República per part dels grups semi feixistes que havien ocupat el Govern es va articular mitjançant la proclama subversiva, actualment la resposta per part dels catalans a l'esclafament  nacional, a la manca de respecte com a poble, a la voluntat gens dissimulada de fer-nos desaparèixer, prèn la forma de mobilitzacions massives amb un sol desig: que el 9 de novembre tots els ciutadans d'aquest país, amb un projecte de Catalunya o amb un altre, puguin expressar-se lliurement i civilitzada a les urnes.

Caldria que l'evolució hagués arribat a ambdues parts. Si la resposta al manifest de Companys va ser militar, amb demostració de força i repressió posterior, seria d'esperar que la resposta de l'Estat Espanyol actual se situés en el segle i les mentalitats actuals. Qualsevol resposta que vingui de la negació de drets, de la imposició de la Constitució com a Bíblia o Alcorà per a conversos, de l'ús dels pressupostos com a xantatge econòmic a tot un poble, demostraria  que no tots han evolucionat. Canviar els canons i la infanteria per decrets i ofec econòmic no deixa de ser una mutació externa amb idèntica voluntat.

Només vull recordar al Govern espanyol que, des dels homes d'Atapuerca al segle XXI, hi ha hagut una evolució. No restin al marge.