Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 15 de d'octubre del 2013 | 18:20
Opinió
Raimon Carrasco
Advocat

El Departament de Cultura de Max Cahner

A principis de 1982, quan jo m'hi vaig incorporar, al Departament de Cultura es treballava amb una il·lusió encomanadissa. Recordo que aquells primers dies els despatxos bullien d'activitat perquè s'estava llançant la campanya El català, cosa de tots (amb guions del gran Tísner). Els país acabava de recuperar les institucions després de la dictadura, i tots teníem clar en quina direcció remàvem.

El conseller marcava el rumb de manera nítida: calia bastir l'estructura necessària per al desenvolupament normal d'una cultura nacional.

Cahner, que no militava a Convergència, va poder formar un equip amb poques concessions al partit. Els noms que l'integraven són l'exponent més clar de l'ambició d'aquell moment: Aina Moll, Isidor Marí, Albert Manent, Xavier Fàbregas, Antoni Sàbat, Herman Bonnin, Jordi Maluquer, Miquel Porter, Daniel Giralt-Miracle, Jordi Bonet, Josep Guitart, Dolors Lamarca, Antoni Pladevall, Agustí Pons, Eudald Solà, Josep M. Sans Travé, Joan Saqués...
Cahner va ser quatre anys conseller, però en va tenir prou per a posar les bases de la política cultural catalana de les tres dècades següents"
Aquell primer Departament de Cultura va fer una obra ingent. Partint d'un pressupost pràcticament simbòlic, va posar en marxa l'Arxiu Nacional, la Filmoteca, el Centre Dramàtic, el Museu de la Ciència i de la Tècnica, i les xarxes comarcals de biblioteques, arxius i museus; va constituir els consorcis del Liceu i del Palau de la Música; va promoure la primera Llei de biblioteques i la Llei de normalització lingüística; va recuperar diversos edificis de valor històric com a seus del Departament (els palaus Marc i Moja a Barcelona, la casa Solterra a Girona, la casa de la Generalitat a Tarragona, el palau Oliver de Boteller a Tortosa).

Amb el pas de Max Cahner pel Departament de Cultura passa una mica com amb la Mancomunitat o amb la Generalitat republicana: sovint parlem de la gran obra que van fer aquestes institucions sense ser conscients del poc temps que van durar. Perquè Cahner només va ser quatre anys conseller, però en va tenir prou per a posar les bases de la política cultural catalana de les tres dècades següents.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat