Feia poc que treballava a l'Administració i tenia sobre la taula un expedient sancionador contra una revista que no feia el dipòsit legal. Al primer full de l'expedient hi havia aquesta informació sobre l'autor de la infracció:

- Títol de la publicació: Sabotaje
- Editor: CNT
Si voleu que l'Administració sigui indulgent amb vosaltres, hi ha una fórmula millor que fer-se antisistema: fer el contrari"
Jo acabava de sortir de la facultat. Encara conservava algun alè de l'estudiant grenyut que havia estat, de les consignes que cridàvem mentre corríem davant la policia. I ara havia de multar una publicació de nom tan explícit perquè no complia el dipòsit legal? No podia. Malgrat que una incipient corbata ja em començava a penjar del coll, encara no estava preparat per a allò. Vaig trucar la Maria Porter, responsable d'aquelles qüestions al Departament de Cultura, i, en veure'm tan aclaparat, va acceptar de fer una excepció en aquell cas. O sigui que vaig arxivar l'expedient.

Admeto que, si és coherent que els àcrates se saltin la llei, ho és menys que un funcionari faci distincions a l'hora d'aplicar-la. És veritat, la llei ha de ser igual per a tothom. Ara bé, us explicaré un secret que he descobert després d'anys de bellugar-me per la funció pública. Potser no us ho creureu, però si voleu que l'Administració sigui indulgent amb vosaltres, hi ha una fórmula millor que fer-se antisistema: feu exactament el contrari; entreu al pinyol del sistema (agbars, abertis, grans constructores...). Això pla que és un xollo!