I, malgrat que fa uns mesos els governs català i valencià van acordar la recepció en els seus territoris dels canals públics respectius, la realitat és que la Generalitat valenciana no vol aplicar-ho: l'any 2007 va suspendre les emissions de TV3 i va imposar a ACPV una multa de 300.000 euros (anul·lada pel Tribunal Suprem, però només perquè la competència sancionadora corresponia a l'Estat), i ara ha empès el Ministeri d'Indústria a suspendre les emissions de Catalunya Ràdio.

A Europa, això d'impedir la comunicació dins d'un mateix espai lingüístic no està ben vist. Mireu, sinó, l'article 11.2 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries: "Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua parlada de manera idèntica o semblant a una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua."

I la mateixa llei audiovisual espanyola que permet que una comunitat autònoma s'oposi a la recepció dels canals de radiotelevisió de les comunitats veïnes és més permissiva –d'acord amb la normativa europea- quan regula la recepció a Espanya de canals de països veïns: "En l'àmbit del Conveni europeu sobre televisió transfronterera –diu l'article 38 de la llei- i per canalitzar el dret a la diversitat cultural i lingüística en l'àmbit europeu, en totes les zones limítrofes amb un país de la UE s'ha de possibilitar l'emissió i la recepció de programes difosos mitjançant ones hertzianes".

O sigui que, al pas que anem, la difusió a València de les emissions catalanes de ràdio i televisió potser trobarà menys obstacles quan Catalunya sigui un estat europeu. Que no en trobarà més, és cosa segura.