Barcelona · Les dades econòmiques indiquen que Catalunya no va bé. Els fets posen en evidència que la nostra economia no millora:
1) el nostre sistema productiu no mostra senyals de recuperació;
2) la xifra d'atur va augmentant mes a mes sense que observem que el govern Montilla posi en marxa cap mesura efectiva per frenar la seva evolució;
3) el dèficit públic del govern català segueix augmentant;
4) no augmenten les exportacions catalanes;
5) la cirereta serà la pujada d'impostos prevista pel proper mes juliol impulsada per Zapatero. Catastrofisme? No dades, corbes i xifres.

La paradoxa més inversemblant la trobem en un govern espanyol que li toca presidir la UE en un moment en el qual s'està demostrant incapaç de redreçar una decadència econòmica que està relegant a Espanya al vagó de cua de la UE, conjuntament amb Grècia. I amb tot això la crisi institucional oberta entre Catalunya i l'Espanya, que té el seu punt de màxima expressió en la NO sentència del tribunal constitucional respecte l'Estatut, segueix fent estralls pel que respecta al desplegament de l'Estatut amb la complicitat de la feblesa manifesta que demostra el govern Montilla amb l'acceptació tàcita de la proposta de gestió de l'aeroport del Prat feta pel Govern Zapatero en la qual les institucions catalanes resten sense poder de decisió respecte la seva gestió, o l'acceptació del traspàs del sistema ferroviari de rodalies sense trens, sense estacions, sense vies i sense el servei de mitja distància.

Crec que existeix una altra manera de fer política i de governar el país. La política de la crisi permanent, dels soroll i de l'estrès no pot continuar caracteritzant el nostre govern i condicionant la vida quotidiana dels catalans i la seva confiança en la política i les administracions públiques. Cal un canvi en la manera de governar i en l'actitud davant la situació difícil que estem vivint. Cal un canvi d'actitud davant el govern de l'Estat. Catalunya necessita un canvi que arraconi el protagonisme dels problemes, que posi els focus en les solucions i posi en valor les mesures i les idees per fer front a la crisi. Catalunya necessita abandonar la decadència i la picabaralla constant - fins i tot entre membres d'un mateix partit a dins del govern- i apostar per les oportunitats que la feina ben feta sempre ha ofert als seus ciutadans.

Catalunya ha d'abandonar l'estat de decadència i apostar per la competir a nivell global sense complexes. Si tenim la cuina més competitiva del món perquè no podem desenvolupar la tecnologia més competitiva del món? Però per fer-ho possible cal posar al país per davant dels interessos partidistes. Per fer-ho cal un govern que ajudi als que arrisquen. Per fer-ho cal un estat del benestar que arraconi les exclusions de veritat, no de paraula. Catalunya necessita una manera de governar que es caracteritzi per la seva dedicació, esforç, rigurositat, valentia, decisió i discreció en moltes ocasions, adjectius que avui els ciutadans no posarien a l'actual govern o al seu President. Aquests són els canvis que el país necessita. Aquest pot ser l'any del canvi de tendència. Un canvi que per ser possible necessitarà estar avalat per una gran majoria de catalans i catalanes. A CiU treballarem per fer-ho possible.