Barcelona · Com a veu que predica en el desert, des de fa temps, CiU ha vingut demanant un pacte d'Estat en matèria econòmica. No és pas que Catalunya no tingui també altres problemes importants, però el cert és que l'esclat de la crisi econòmica ha situat la petita i mitjana empresa a frec del precipici i ha causat molt de mal a l'economia productiva.

I de la situació econòmica en depèn el benestar de les famílies, els ingressos domèstics, la capacitat de la societat per resoldre les situacions de penúria... en definitiva, agradi o no, l'economia és el substrat damunt del qual bastim la resta d'aspiracions humanes. No cal dir que tot i les moltes propostes que hem presentat, els resultats han estat decebedors. Tot i la "castissa" pompositat del nom, els "pactes de Zurbano" -que en realitat no s'han assolit i que, per tant, no existeixen i que s'han quedat en un decret llei del govern- són una versió descafeïnada i desnatada del que podrien haver estat si tothom hagués estat a l'alçada de les seves responsabilitats.

Allà on teníem l'oportunitat d'engendrar un lleó, ens ha acabat sortint un ratolí en forma de decret llei, necessari però insuficient. I ara què? En primer lloc, cal seguir insistint, una vegada i altra, en la necessitat de nous acords i de noves mesures imprescindibles per a superar la crisi i per a preparar-nos per a l'endemà de la crisi. L'actual tsunami que patim no només tindrà efectes mentre no apareguin els brots verds, sinó que ho haurà deixat tot com un erm que caldrà netejar i llaurar en profunditat. Cal mesures en l'àmbit laboral, mesures de reforma de les administracions públiques, reformes financeres, mesures en infraestructures...

Potser és encara aviat per veure la magnitud de la tragèdia, però les tasques de reconstrucció seran ben dures, exigiran esforços importants i no oferiran dreceres serioses. En segon lloc, cal anar insistint en les suposades petites mesures del dia a dia. Des de CiU podem sentir-nos orgullosos, per exemple, de l'aprovació d'una moció nostra destinada a prorrogar el Pla de Suport al Sector Tèxtil i de la Confecció. I és que després de la liberalització del comerç internacional d'aquests productes l'any 2005, en quatre anys van desaparèixer més del 20% de les empreses del sector, amb més de seixanta mil llocs de treball perduts, un trenta per cent menys de producció i una quarta part menys de facturació.

Així doncs, aquesta moció expressa la voluntat del Congrés de prorrogar els ajuts previstos en el Pla de suport al sector tèxtil del 2006 així com facilitar l'adaptació laboral d'aquest sector als nous canvis, a més de reforçar els mecanismes de finançament d'aquestes empreses i afavorir la seva competitivitat i recerca. El que no podem permetre'ns, una vegada constatades les fronteres i les limitacions del pacte, és quedar-nos sense fer res, amb els braços creuats, mentre cada dia hi ha empreses que tanquen i famílies amb urgents necessitats.