Una apel·lació genèrica al respecte a la llei, un elogi les virtuts del diàleg polític i una crítica a la independència en podria ser el resum. Certament Rajoy no opta per la confrontació directa a la demanda catalana del " volem votar", però és difícil pensar que tingui l'audàcia i el coratge d'acceptar la consulta com a fórmula per afrontar el repte democràtic plantejat per la societat catalana.

No tinc la impressió que el personatge estigui a l'alçada del repte ni que les condicions polítiques internes en les que es mou ho facin possible, encara que el president del govern espanyol arribés a plantejar-se ,seriosament, la consulta com a solució política a l'exigència catalana.

Observar el camí que endegat Catalunya en el darrer any ,des del més estricte realisme ,ens fa veure que és difícil que al 2014 s'acabi celebrant un referèndum o una consulta sobre el futur polític del nostre país. L' Espanya oficial no està en condicions d'acceptar el nostre envit, ni que sigui "deixant fer". Cap dels actors polítics claus té la força, ni està en condicions per a facilitar-ho, ara com ara. No és un problema només de Rajoy. També de Rubalcaba.

I tot així, és impossible imaginar el futur dels propers temps sense donar la veu al poble. Més o més aviat, la gent de Catalunya haurà de dir la seva a les urnes.

Justament per aquesta raó, amics i coneguts de Madrid amb els que parlo, i que estan fora de la política dels partits, accepten amb normalitat la idea que s'ha de consultar democràticament a la gent. Saben que una comunitat política és impossible de mantenir quan la pertinença a la mateixa no és lliure ni voluntària.

Perseverança en l'esforç, confiança amb nosaltres mateixos i paciència. Que ningú s'esveri. El camí està traçat. Ens emparen els valors i els principis en els que es fonamenten les societats civilitzades.