LEGALITAT: El PSC planteja la "qüestió de legalitat" del referèndum com una petició de permisos. La "legalitat" és d'una importància cabdal. Tots els estudiants de "jurista" ho aprenen. Però la permissió s'atorga o bé no s'atorga. Aleshores, la "qüestió de legalitat" del referèndum suposa un subjecte que decideix. Si el subjecte sobirà no és el Poble català, sinó la Constitució i el Govern de Madrid, el PSC s'aliena amb Ciutadans i PP.

ESPANYA: El PSC argumenta que la "qüestió de legalitat" del referèndum s'ha de negociar amb Madrid. Però no diu res del resultat. Què fem, si el permís no s'atorga? Canviar la Constitució? Per què? Els espanyols no ho necessiten. Per a ells el "problema" és dels catalans, perquè no som com els de Ciutadans o del PP. La qual cosa deixa el PSC en una posició ben galdosa i sense arguments.
Les ganyotes del PSC són per a diferenciar-se del PP, són en clau espanyola. Però no els durarà"
VOTAR: Posats a fer un referèndum "legal", el PSC animaria el no. Perquè es volen quedar a Espanya. Bé: no els agrada l'Espanya del PP, prefereixen millor la del PSOE. Tanmateix, aquesta Espanya del PSOE suposa també, una ernúncia. El PSOE pot impulsar una descentralització (després d'un llarg debat i això en el millor dels supòsits). Però el PSOE no acceptarà mai que Catalunya sigui una nació, ni que té el dret d'autodeterminar-se, ni tampoc que ha de tenir les atribucions pròpies de país (federal o confederal).

Les ganyotes del PSC són per a diferenciar-se del PP, són en clau espanyola. Però no els durarà. La Declaració de Sobirania del Parlament va en sentit contrari al que pensen. Poden "caure del cavall" i seguir l'Ernest Maragall. Però també els esperen Ciutadans i el PP, que els acolliran tendrament i amb xampany. Aviat sabrem si el PSC participarà en el referèndum o bé s'abstindrà, com Ciutadans i el PP. Les dues alternatives trencaran el PSC en dues meitats.