La via ha estat un dejà vu amb la mateixa tossuderia i convenciment de l'any passat. El 25% de la població ha sortit al carrer, amb ganes de votar i votar independència. Una mostra fefaent del fet registrat, això és, que el 80% vol la consulta.

La "normalitat", però, farà que aquest any la manifestació no tingui cap transcendència política. Mas no aportarà cap altra novetat posterior, com l'any passat. En conseqüència allò palès és que volem decidir democràticament i que els polítics han d'instrumentalitzar aquest desig, persistent després del 2010. Però tant d'esforç per això? En la valoració i en la instrumentalització del desig, rau el problema.

Madrid treballa en previsió que la consulta no es farà. El ministeri d'afers estrangers espanyol ha enviat una instrucció als estats perquè no es preocupin pel cas català. Ells evitaran qualsevol consulta. S'han passat l'estiu en un litigi fronterer amb Gibraltar en vistes als estaments judicials europeus i per "marcar paquet". L'estat vol mostrar una posició de força respecte a una Generalitat dèbil i sense recursos internacionals.
Si la diada 2013 no fa evolucionar les decisions del President, l'esforç de l'ANC haurà servit pel testimoniatge"
Madrid diu que no, que no dóna cap plàcet ni polític, ni legal, ni moral. Si els catalans volen decidir, ho hauran de fer enfrontant-se a l'estat. Aquest és l'escenari que, a partir d'ara, es presenta. Les operacions hauran de portar afegides la gravetat i la incomoditat de l'hostilitat política, econòmica, judicial, etc. Madrid no ho posarà planer, ni consentirà cap dret de decidir, fora d'unes eleccions.

No hi fa res que Barcelona llegeixi en la constitució fórmules que permetin un referèndum. El PP i el PSOE no interpreten el mateix. Tanmateix, l'Artur Mas s'hi va comprometre electoralment i mentre la gent milita heròicament i mentre es gestiona amb la incomoditat de les retallades, el govern fa mans i mànigues per trobar un desllorigador que permeti algun tipus de consulta. Però l'estat ho condiciona tot. El president està a les mans d'una voluntat política forana que, per ara, no ha fet res manifestament hostil, però no l'amaga, aquesta hostilitat. I serà així mentre ell, el president, ho vulgui.

Hom comprèn la insistència i les raons de l'Artur Mas al sostenir que "la consulta es farà en el marc de les lleis". En totes les democràcies avançades, les consultes són pactades. Però resulta que el govern central utilitza les lleis per a frenar-la. La qual cosa ens porta a una perplexitat i no podem demanar a l'electorat que ho desenredi. Tot i que si ho mirem bé, ens adonarem que en el nostre cas la legalitat és un eufemisme. Perquè "la confrontació total i oberta" que Mas vol evitar, és inevitable. L'estat ja hi està, en aquesta confrontació i el xoc de legitimitats ja és un fet.
Ara és el moment de les millors decisions, les més delicades"
La via catalana d'aquest 11 de setembre ho posa de manifest, subratlla la nova legitimitat. La via és la ciutadania militant, és la nació conscient que es referma en el dret i l'exigeix. Tots els pobles tenen, segons les nacions unides, la legitimitat moral de decidir democràticament. El president ha d'estar disposat a pactar, sempre. Però no pot condicionar la dinàmica a una legalitat estranya, que no ens reconeix, ni ens té cap consideració.

El president ha de posar una pregunta i una data, al marge de la voluntat de Rajoy i no per tàctica, com suggereix Jordi Barbeta a La Vanguardia el 8 de setembre. Avui la consulta ja no és el problema dels espanyols, sinó del president.

La resolució del poble ha estat tant explícita com l'any passat. Llavors, el President va prendre la decisió de convocar eleccions i ara s'esperava un capteniment similar. Fins avui la Generalitat ha fet una política internacional poruga i subordinada. És l'hora d'anar al món i exhibir que som i volem ser. Si la diada 2013 no fa evolucionar les decisions del President i si persistim en el marasme on Madrid ens vol avocar, aleshores l'esforç de l'Assemblea Nacional haurà servit solament pel testimoniatge.

El paper de l'ANC és el de la lluita activa i no el de la resistència. De manera que si l'ANC no reacciona, començarà el seu declivi. Ara doncs, és el moment de les millors decisions, les més delicades.