La "correlació de forces" forma part de la terminologia marxista i s'aplicava per avaluar les relacions entre els treballadors i la patronal. A Catalunya s'utilitzava també per a referir-se a les relacions amb l'estat. Avui una àmplia majoria social i parlamentària sosté el dret a decidir. Bé, doncs, avaluem aquesta correlació. 

Sobre la majoria a favor de l'estat propi hi ha una foto fixa, ben clara, tot i que no definitiva. Apareix en l'article a Tribuna.cat anomenat L'abstenció i la consulta i mostra que tres de cada quatre ciutadans ja tenen definit el vot. Dos d'aquests votaran a favor de la independència, l'altre en contra. L'objectiu haurà de ser el convèncer a l'indecís perquè no hi ha res escrit sobre si se solidificarà la majoria o si s'empatarà.

Allí on els contraris a l'estat propi tenen la força és en l'abstenció. Desvalorant i menystenint la consulta poden ampliar l'abstenció fins a esquifir-la. El resultat seria un referèndum més semblant a les consultes del 2010 amb una participació del 35%, que un acte d'autodeterminació. Un dels dos trumfos de l'estat se sosté en l'estratègia del President, l'altre es basa en les relacions internacionals.
Allí on els contraris a l'estat propi tenen la força és en l'abstenció. Menystenint la consulta poden ampliar-la fins a esquifir-la"
L'estratègia del President compta amb la solidaritat i la comprensió de tots els països democràtics i vol mostrar la nostra determinació de ser independents amb les urnes. Però si no s'aconsegueix una participació amplíssima, la pretensió es difumina.

Segonament, l'estat domina les cancelleries i totes posen el rètol "d'afer intern" quan han d'atendre el dret dels catalans. És més: l'eurodiputat Obiols creu que ara mateix no hi ha ni un sol estat europeu disposat a donar suport a una Catalunya independent per tal que ingressi a la UE. L'exterior és una barrera, una paret impenetrable, diu.

Dos milions de persones varen sortir l'onze de setembre 2011 i varen canviar la direcció de la nau. Però són una força estàtica. Una majoria que no creix. Aquí rau la seva debilitat perquè l'estat pot reconduir aquesta força impulsant l'abstenció, incidint amb la legislació i aprofitant la paràlisi del món. L'electorat díscol a l'estat propi, minoritari, tampoc creix. Però se senten valents, perquè la correlació els afavoreix.

Per a canviar les correlacions, el moviment social hauria de deixar de tenir en segon terme la consulta i impulsar un gran pacte de conciliació nacional. El rol de l'esquerra, els partits, els sindicats, les plataformes, etc., és transcendental, com també ho és el paper de l'exterior.

Els països no s'haurien d'allistar al final, amb el resultat definitiu. Per contra, haurien de participar en el procés des d'ara mateix, implicar-s'hi i sostenir-lo. L'ajuda d'un país (el que sigui) defensant el dret a decidir dels catalans seria decisiva per a decantar la correlació de forces i crear majories més àmplies i decidides.