El riu Ebre ha estat notícia els últims dies pel seu important cabal, que en el cas de l'Aragó ha acabat desbordant-se i inundant milers d'hectàrees de camps agrícoles, així com diverses poblacions.
Certament sembla incomprensible com un riu regulat com l'Ebre, amb embassaments que tenen capacitat de retenir i minorar les avingudes, acabin produint-se afectacions com les que hem vist tots plegats.
La comprensible indignació d'alcaldes i alcaldesses, fent-se ressò del patiment de les persones que han vist desaparèixer sota l'aigua els seus conreus o el bestiar, hauria de fer reflexionar algú, especialment el Govern de l'Estat que és qui té competència, en última instància, per forçar les hidroelèctriques a fer desembassaments preventius, i no esperar fins a l'últim moment per no perdre diners.
Catalunya ha iniciat el camí per esdevenir un país lliure on puguem decidir. També sobre l'Ebre. Sens dubte, en la nova Catalunya tindrem més instruments i molta més força per evitar situacions com les avingudes incontrolades de l'Ebre. Podrem decidir en qüestions com aquestes, sense haver d'esperar que altres, riu amunt, decideixin per nosaltres, i podrem decidir sobre temes tant importants com el cabal ecològic del riu. Podrem per tant, tenir competències al tram català del riu Ebre, perquè aquest serà un riu transfronterer i Catalunya hi tindrà molt a dir.
Podrem decidir en qüestions com aquestes, sense haver d'esperar que altres, riu amunt, decideixin per nosaltres"
A les Terres de l'Ebre, el riu baixa ample i bonic com en poques ocasions tenim oportunitat de veure. Moltes persones, entre turistes i autòctons, s'han acostat a la riba de l'Ebre per gaudir de l'espectacle. Malgrat l'expectació mediàtica a què hem estat exposats, al tram final de l'Ebre no hem hagut de patir pel perill d'inundacions, més enllà d'alguns punts baixos en poblacions riberenques.
Creuar l'Ebre per Tortosa, aquests dies, ens ofereix una visió magnífica, que es repeteix ben poques vegades, i que ens evoca el poema de Gerard Vergès "Parlo d'un riu mític i remorós", que aviat farà un any que ens va deixar: "Parlo d'un riu antic, solcat encara pels vells llaguts: els últims, llegendaris llaguts, tan afuats com una espasa, i carregats de vi, de llana, d'ordi, i amb mariners cantant sobre la popa."
Massa sovint l'Ebre és objecte de visions contraposades, de debats apassionats i inacabables. Aquest nostre riu mediterrani, que a l'estiu se'ns mostra massa sovint esquelètic i assedegat, tenim l'oportunitat ara de veure'l, encara que sigui de manera efímera, amb tot el seu esplendor.
