Els passos del curt cicle polític del 2014 es poden comptar com les figures del ball. És la cadència de l'"un-dos-tres" estudiat. El 16 de gener, CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP (i potser algun diputat del PSC) sol·licitaran al Govern central que delegui a la Generalitat la competència per convocar i realitzar referèndums, en virtut de l'article 150.2 de la Constitució.
"Per preservar la figura del President de la Generalitat" (segons Turull) aquest no encapçalarà la comitiva del Congrés, com va fer Ibarretxe. De manera que s'estalviarà una votació que ningú no li vaticina cap èxit. Tanmateix, Mas seguirà amb el seu pla. Segurament el Parlament ja haurà enllestit la llei de consultes no referendàries i el President cercarà la seva empara per fer, ara sí, oficial la data i la pregunta de la consulta (es publicarà en el butlletí oficial de la Generalitat).
En la roda de premsa del 27 de desembre (l'última del 2013) Rajoy va deixar clar que "això que planteja Catalunya és inconstitucional i no es pot realitzar". De manera que publicada la convocatòria del referèndum en el butlletí oficial, el Govern central presentarà un recurs al Tribunal Constitucional (TC) i segurament també contra la llei de consultes no referendàries del Parlament (en aquesta fase, el TC podria actuar d'ofici i evitar que l'executiu entrés en bel·ligerància directa).
El 2014 és possible que comenci amb totes les incògnites a l'aire. Però el Parlament i la Generalitat ja ho han de tenir ben estudiat"
El TC declarà inconstitucional el procés català per vulnerar l'article 1 de la Constitució, en els seus apartats 2 i 3, que sosté la indissolubilitat d'Espanya i que "la sobirania nacional és de tot el poble espanyol". Un cop declarada inconstitucional, la consulta es prohibirà i no es podrà realitzar. Si la Generalitat insistís en convocar-la unilateralment, aleshores l'executiu aplicarà l'article 155 de la Constitució, que estableix que si alguna autonomia actua de manera que "atempti greument l'interès general d'Espanya" l'Estat pot intervenir directament la Generalitat.
Aquesta suspensió, segurament, no serà total. Madrid pot prendre només el control extraordinari de la seguretat (Mossos) i de l'educació (mestres) i deixar la resta de competències a l'administració autonòmica, per tal de transmetre que Espanya és un estat de dret, on es compleixen les lleis i no s'actua per arravatament.
El president Mas pot marcar les primeres passes d'aquesta dansa, per mostrar bona disposició. Però sap que no el ballarà, aquest ballable. De manera que haurà d'escollir entre tres alternatives. Pot convocar unes eleccions (plebiscitàries) quan el TC prohibeixi la consulta. També pot desenvolupar una tasca internacional decidida i vehement, que protegeixi la consulta. Finalment, pot delegar l'execució de la consulta a una organització de partits, associacions, ajuntaments i diputacions.
El 2014 és possible que comenci amb totes les incògnites a l'aire. Però el Parlament i la Generalitat ja ho han de tenir ben estudiat, fixat el rumb i salpat decididament, fins el final. Fem vots perquè així sigui!