És de justícia reconèixer la contribució que ha fet Artur Mas al procés d'independència de Catalunya. Deixant de banda heroïcitats de pel·lícula de sèrie B com la seva imputació pel 9-N, és innegable que va posar les urnes quan tocava per fer que els catalans votessin.Un altre debat és si ho va fer de forma condicionada o no.
En qualsevol cas, el propi Arnaldo Otegi reconeixia que li hauria agradat tenir un president com Artur Mas. Alguna cosa deu voler dir.
Ara bé, també és innegable que l'expresident guarda un fort sentiment de rancúnia contra la CUP després de l'estira i arronsa de fa uns mesos, que va acabar comportant el seu pas al costat. Mas ni oblida ni perdona, i sempre que en té ocasió, aprofita per carregar públicament contra l'estratègia cupaire. Aquest dilluns, per exemple, ha acusat la CUP de "discurs apocalíptic" i d'actuar "només per quedar bé davant de determinats col·lectius". El líder convergent també ha assegurat que seria "al·lucinant" que la CUP no donés suport als pressupostos.
Menysprear constantment el teu soci no sembla l'estratègia més encertada si el que vols és apropar-lo a tu. No m'imagino intentar seduir una noia a base de criticar el seu aspecte físic o de fer-la passar per boja. Com a mínim, després no pots fer-te l'ofès si t'estampa el gintonic pel cap.
El més greu, però, és que el líder convergent hagi proposat celebrar unes noves eleccions plebiscitàries en cas que no puguin aprovar-se els pressupostos. Mas sap perfectament que no ara convenen uns nous comicis, i que una proclama com aquesta no beneficia ni a ERC ni a CDC, i només posa una pressió a la CUP que ja s'ha demostrat inútil en altres ocasions.
Mentrestant, el vicepresident Junqueras prova de seduir els cupaires amb una estratègia molt més intel·ligent: incrementar en 875M€ les partides socials dels pressupostos i fer propostes com la de l'augment de l'IRPF a les rendes més altes. En lloc de parlar d'apocalipsi, Junqueras qualifica la CUP com a "soci absolutament fiable".
Comparin vostès mateixos.
