Que partits com el PP o Ciutadans posin el crit al cel per l'acció d'Empar Moliner, que va cremar metafòricament una Constitució Espanyola per denunciar la sentència del TC contra el decret de pobresa energètica, no hauria d'estranyar.
"Baixesa moral", "actuació despreciable" o "gest insultant" són alguns dels qualificatius que ha hagut de rebre Moliner de part dels garants de la unitat d'Espanya.
Tampoc ha de sorprendre la reacció en el mateix sentit d'Unió Democràtica, un partit que perd credibilitat a cada declaració dels seus dirigents. Ramon Espadaler potser hauria de plantejar-se per què els familiars de Carrasco i Formiguera no volen que el partit utilitzi el seu nom, però aquest ja és un altre debat.
El que realment hauria de preocupar és el posicionament de Lluís Rabell sobre la qüestió, que ha qualificat Empar Moliner de "caverna" i "incendiària". Rabell podria haver fet dues coses; la més sensata hauria estat recolzar Moliner i posicionar-se a favor de la llibertat d'expressió i en contra del fet que 800 famílies es quedin sense llum a casa per culpa d'un tribunal.
Rabell també hauria pogut criticar la crema de la Constitució però aplaudir les intencions de la periodista. Una postura que segurament hauria aplaudit bona part de l'electorat de CSQP, altament sensible amb una qüestió com la pobresa energètica. En el pitjor dels escenaris, fins i tot hauria pogut callar i no pronunciar-se sobre la polèmica
Enlloc d'això, però, Rabell s'ha despenjat amb una piulada on assegura que "aquells que, des del carrer i les institucions, lluitem contra les desigualtats socials sí que ens hem sentit ofesos" per la intervenció de Moliner. Si Rabell s'ha sentit ofès és perquè sent la Constitució Espanyola com a pròpia. Altrament, no hi ha cap justificació que expliqui el seu enuig per la denuncia d'una sentència que condemna 800 famílies a passar fred.
Podem, ICV i Ada Colau tenen un problema greu amb el líder que tenen al Parlament. Rabell i companyia naveguen a la deriva sense cap línia estratègia clara, al marge de la crítica sistemàtica a tot el que olori a procés.
Xavier Domènech, en canvi, ha adoptat una postura molt més intel·ligent: defensa inequívoca del dret a decidir i referèndum com a carta de presentació. Creïble o no, l'oferta és clarament més seductora per a l'electorat sobiranista que les constants sortides de to de Rabell. Lluís, a tu qui t'aconsella?
