La CUP-Crida Constituent ha tornat a posar de manifest la seva divisió interna en la votació sobre la retirada o no de l'esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat. Una reunió que no està exempta de polèmiques. Fonts coneixedores de la negociació asseguren que el procés no ha respectat la lliure opinió de la militància cupaire.
És el cas, per exemple, de l'assemblea territorial de Barcelona ciutat, que va intentar presentar un resultat més contundent a favor de mantenir l'esmena a la totalitat que el resultat real que es derivava de les votacions de les diferents assembles locals. La impugnació i la queixa d'algunes assemblees va acabar provocant que es modifiqués el resultat per tal que s'ajustés a la realitat.
Altres territorials com el Baix Llobregat o el Camp de Tarragona van mantenir el seu posicionament totalment favorable a mantenir l'esmena, sense haver reunit novament l'assemblea territorial després de la convocatòria del consell polític.
Una escissió permetria a la CUP històrica, la de sempre, lliurar-se d'aquest seguit d'organitzacions que han fet virar el timó ideològic de la CUP cap a posicions de l'esquerra més radical, encara que això passi per sobre del compromís amb el procés"
Davant d'aquest escenari, exposo a continuació alguns arguments a favor d'una escissió interna en el sí de la CUP que permeti reconduir la situació evident de bloqueig en què es troba el panorama polític català:
1. Perquè la CUP torni a ser la CUP
La CUP és una organització històrica que ha tingut un paper rellevant en el creixement de l'independentisme des de l'esquerra. No obstant, és més que evident que la CUP actual no té res a veure amb la CUP que abanderava David Fernández. Sigui per la seva figura o per la pròpia dinàmica interna de l'organització, la CUP de la legislatura 2012-2015 va mostrar una actitud molt més favorable als acords i a fer avançar el procés d'independència.
Aquella CUP pilotada per Fernández és la que va passar dels 3 als 10 diputats. Molts catalans que dubtaven entre la CUP i Junts pel Sí van decantar-se pels primers confiant que serien un motor i una garantia del procés.
Actualment, però, la CUP es troba segrestada per un seguit d'organitzacions (Endavant, Lluita Internacionalista, Corrent Roig, etc) que tenen una enorme influència en el consell polític de la CUP. És el denominat Grup d'Acció Parlamentària (GAP), que van aportar 9 vots en la decisió final que es va prendre ahir dimarts en relació als pressupostos.
Una escissió permetria a la CUP històrica, la de sempre, lliurar-se d'aquest seguit d'organitzacions que han fet virar el timó ideològic de la CUP cap a posicions de l'esquerra més radical, encara que això passi per sobre del compromís amb el procés.
2. Per seguir mantenint l'essència municipalista de la CUP
No és gens sorprenent que alcaldes i regidors de la CUP d'arreu del territori (Eudald Calvo a Argentona, Lluc Salellas a Girona o Francesc Ribera a Berga) hagin manifestat la seva preocupació pel rumb que pren el partit. La CUP governa a localitats com Berga, Celrà, Viladamat o Navàs, municipis on Junts pel Sí va guanyar amb més del 50% dels vots el passat 27-S. La CUP, al final, es deu als seus vilatans i vilatanes, un perfil d'elector clarament compromès amb el procés d'independència que no entén la dinàmica que pren el grup parlamentari cupaire.
La CUP és una força necessària en el municipalisme català, i la dinàmica actual posa en perill la seva credibilitat en molts municipis del país.
3. Per una aliança de l'esquerra independentista
Al final, una escissió de la CUP permetria també una major i més fàcil entesa amb Esquerra Republicana. Té tota la lògica del món que dues forces independentistes i que busquen la justícia social arriben a punts d'acord.
