Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 6 de de setembre del 2010 | 16:16
Opinió · Política

La decisió d'ETA

Antoni Batista · Tribuna.cat ha demanat a Antoni Batista, considerat possiblement el millor analista català de la situació a Euskadi, una reflexió que reproduïm de manera íntegra a continuació.La declaració d'ETA emesa per la BBC té diversos elements que la fan diferent d'altres comunicats. No usa ni els substantius "treva" ni "alto el foc",

ni tampoc acota temporalment el cessament d'hostilitats: ni els dies i mesos d'Alger, ni el període indefinit de Lizarra-Garazi ni el "permanent" de 2006. ETA diu, ras i curt, que ha près la decisió de no dur a terme accions armades ofensives. En definitiva, clouen l'etapa armada sense condicions, i reblen el clau d'aquesta aposta refermant-se en les vies polítiques i populars que en l'últim any sense atemptats ha anat defensant l'esquerra abertzale i buscant-ne complicitats -la més significativa per ara, la d'Eusko Alkartasuna.
 

Un altre ítem diferencial és que la decisió d'ETA -usen el verb decidir"l'han presa sense negociació o diàleg amb l'Estat espanyol o altres agents polítics, a partir d'un debat propi entre ells mateixos, i sense exigir-ne contrapartides. s natural que, atès que aposten per vies polítiques, demanin alíquotament tornar a ser a les lleres de representació, però tampoc no les exigeixen ni les posen com a condició, perquè saben que la credibilitat la tenen sota mínims després de trencar els últims processos de pau; l'hauran de guanyar amb temps. Aquesta decisió s'arrossega des que Antton Etxebeste, la veu d'Alger, va reflexionar (1992) a posteriori d'aquelles converses i de la caiguda de Biddart que la batalla militar era a punt de perdre's i que, per tant, calia evitar perdre també la batalla política. La reflexió, amb aportacions singulars importants com la de Madariaga i col·ectives com la d'Aralar, ha culminat en el raonament lògic que ara com ara la violència no només no propicia la independència sinó que la perjudica; la violència en primer lloc fa víctimes sempre injustes i moralment lamentables, però després fa presos; la política respecta el dret a la vida i fa diputats, regidors, consellers, parlamentaris i il·lusions més que possibles d'una majoria social independentista.

Finalment, el braç polític s'ha imposat per primera vegada en la història de l'esquerra abertzale al braç militar. La pau d'Irlanda va ser possible en part per això, perquè les decisions fossin a ras de poble i no a catacumbes llunyanes, aïllades i perseguides. Diverses veus de l'Estat espanyol han trobat poca cosa la decisió d'ETA. Deien que ETA era un problema criminal no polític, i ara s'han trobat amb un problema polític, que resulta que tampoc no els agrada. s legítim, perquè totes les idees defensades democràticament són legítimes. Però és poc honest que, després de donar a la vida humana el valor immens que té, davant de tants fèretres, es tregui valor a la frase taxativa "no llevar a cabo acciones criminales ofensivas". Al final de la magnífica pel·lícula La llista de Schindler, els jueus salvats dels camps nazis per l'empresari alemany li van encunyar un anell amb la preciosa frase del Talmud "qui salva una vida, salva un món sencer". Poc després de defensar avui al matí aquests arguments al programa den Josep Cuní, rebia un sms de na Rosa Lluch: "Jo estic contenta i m'agrada veure que no sóc l'única". No l'esborraré.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Indica publicitat