Barcelona · Entre la munió de llibres sobre el conflicte que l'imperi espanyol (i el francès) té amb el poble basc, n'hi ha dos de recents que val la pena destacar perquè ofereixen força llum sobre el moment actual, d'esperança i incertesa alhora, després del canvi d'estratègia de l'esquerra independentista. L'un, del periodista del diari Berria Imanol Murua: El Triángulo de Loyola, ed. Ttarttalo. L'altre, de Xabier Makazaga, un bon coneixedor del tema de què parla: Manual del Torturador español, ed. Txalaparta (es pot descarregar gratis a internet).

El primer, mitjançant entrevistes paralel·les a tres protagonistes del darrer procés de pau -Arnaldo Otegi (esquerra abertzale), Jesús Eguiguren (PSE) i Iñigo Urkullu (PNB)-, descriu amb detall el que van donar de si aquelles negociacions i les opinions dels tres protagonistes sobre les causes i circumstàncies del seu fracàs. A més a més d'aportar els documents clau de la negociació i citacions oportunes d'alguns documents d'ETA. Llegint-lo, t'adones de com es va arribar a estar a tocar de l'acord i com, aquest -per la intransigència d'uns i altres-, es va malbaratar. La sensació en acabar-lo de llegir és de desesperança i inquietud alhora. I s'entén molt bé per què l'esquerra abertzale, després del fracàs, va obrir un ampli debat intern que ha acabat en el transcendental canvi d'estratègia -opció unilateral per la via exclusivament pacífica i democràtica- que aboca ETA a l'actual cruïlla de deixar les armes o convertir-se en un grup marginal, sense incidència política significativa. Les reflexions que hi fa Arnaldo Otegi -per cert, encara empresonat- són, en aquest sentit, d'una clarividència a remarcar.

El segon és un llibre a tenir en compte, no solament perquè descriu la pràctica de la tortura al Regne d'Espanya com una acció sistemàtica i no anecdòtica -contra el que pretenen els representants del govern de la monarquia i com ja han denunciat altres autors en llibres semblants-, sinó per l'enrenou mediàtic i les accions de censura que ha comportat. El fet que el llibre hagi estat adquirit i posat a l'abast del públic en 28 biblioteques del País Basc, fins i tot en municipis governats per socialistes, ha mobilitzat la caverna mediàtica espanyola -El Mundo i La Razón- que ha aconseguit que, en algun cas, el llibre fos retirat de l'oferta pública. "Si el llibre tignués alguna cosa delictiva ja haurien anat als tribunals -deia al respecte en un article Jose Mari Esparza, director de Txalaparta-. Allò que volen és avisar els navegants, que bibliotecaris i llibreters rebutgin d'entrada alguns llibres, editorials i temàtiques concrets, per evitar ser anatemitzats per la premsa o els polítics de la dreta carpetovetònica. s el manual del censurador español." El fet que el mateix Jose Mari Esparza hagi decidit posar el llibre a l'abast de tothom a internet és una forma de combatre aquesta amenaça. Encara que sigui a costa que li comprin menys exemplars en format paper. O no.