Barcelona ·
Dos dies abans que finalitzés l'any 2009, el Govern espanyol va traspassar Rodalies a la Generalitat de Catalunya. Des de CIU hem valorat aquest acord com un traspàs de rebaixes, virtual i amputat. Per què ho valorem així? Les vies, les catenàries i les estacions segueixen en mans d'ADIF (Fomento). Fins l'any 2011 la Generalitat no podrà decidir res i, per tant, Renfe segueix com a operadora. En cas de conflicte entre Generalitat i ADIF, Fomento farà d'àrbitre.
No es preveu el traspàs de regionals ni del servei Avant d'Alta Velocitat. El Govern espanyol ha xifrat en 117 M el dèficit d'explotació del servei anual (allò que no cobreixen els bitllets) i no tenen intenció de posar-hi diners. El Govern espanyol i el Govern català han acordat que la situació actual del servei és l'òptima i, per tant, qualsevol millora haurà d'anar a càrrec de la Generalitat de Catalunya, quan a la resta de l'Estat són assumides pel Govern central.
Existeixen altres problemes afegits. s evident que el parc mòbil no és l'òptim, ni en tecnologia ni en quantitat, i també són millorables les freqüències de pas actuals. Per comprendre encara més en quines circumstàncies han admès un traspàs de rebaixes, cal recordar que en els darrers 4 anys Renfe ha destinat a Catalunya 35 trens (model S-440), fabricats l'any 1975, procedents d'altres llocs de l'Estat espanyol, i que el 41 % dels trens de mitjana distància a Catalunya tenen una antiguitat superior als 34 anys. Aquest és el traspàs.
Per acabar de valorar-ho, només cal recordar que la inversió que va prometre la ministra Chacón quan era Cap de Llista a les Generals va ser de 6.135 M, quan en realitat inverteixen 4.000 M. s a dir, el valor de la nova promesa incomplerta per part del socialistes és de -2.135 M. Amb tots aquests elements crec que és lògic pensar que Catalunya perd el tren.