Només un mes després, aquesta esperança ha quedat difuminada arran de notables despropòsits, i som més lluny que a prop d'aconseguir-ho. Per què?

Alguns sectors representatius dels presumptes "nous" moviments d'esquerres, lluny de cercar la confluència i sintonia amb els partits tradicionalment vertebradors de l'esquerra del país, giren l'esquena a aquests i pretenen sobrepassar-los, com si aquí ningú fins ara mai no hagués defensat als més desfavorits en la lluita de classes. Diem presumptes perquè la novetat encara està per demostrar.

Tenir una actitud excloent i gratuïta contra una altra formació política, amb la qual comparteixes el 95% del teu ideari, no és nova política sinó una pràctica molt vella practicada de sempre en el si de l'esquerra.
Tenir una actitud excloent contra una altra formació política, amb la qual comparteixes el 95% del teu ideari, no és nova política sinó una pràctica molt vella"
Dedicar més temps a escridassar els poderosos i esbravar la ciutadania que a formular, escriure i negociar programa d'acció política també és vella política. Promoure processos participatius de dues velocitats, on un grup reduït de primera ho discuteix i decideix tot, i un de segona només té opció de dir "sí" a allò presentat sota amenaça que, en cas contrari, pugui ser acusat de traïdor, és vella política també.

Tot això, i més, està passant en aquesta arrencada estranya d'estiu (meteorològicament parlant), i no contribueix a crear el clima d'unitat que pot fer el tomb a la degradació dels serveis públics o la devaluació dels drets fonamentals de la majoria. S'està instal·lant una versió simplificada de la realitat, en la qual els "nous" d'esquerres s'erigeixen en portaveus del poble, i condemnen a la resta de partits germans al més pur ostracisme. Per haver comès errors en el passat i mirar de corregir-los en el present. Per tenir experiència de govern i haver arriscat fort a favor d'uns ideals.

Per voler sumar i posar-ho tot a favor d'una majoria d'esquerres. Per treballar als barris i als pobles en silenci, sense fer soroll ni fotos de portada. Per mirar de buscar i fer acords a favor de la ciutadania, si cal amb el diable. Estranya paradoxa que tots aquests comportaments siguin considerats "vella" política, i que l'ús de tàctiques carrinclones de trotskisme barroer per part d'alguns es pugui catalogar com "nova" política.
Sense front nacional d'esquerres no hi haurà estat propi per a la nostra nació, i cal que aquesta esquerra sàpiga construir un autèntic discurs"
I mentrestant, el capital i la dreta assistint a l'espectacle, i menjant crispetes. En la construcció nacional de Catalunya l'esquerra és fonamental, sense front nacional d'esquerres no hi haurà estat propi per a la nostra nació, i cal que aquesta esquerra sàpiga construir un autèntic discurs que es reflecteixi en una pràctica coherent amb els seus principis: capacitat de gestionar la diversitat des del matís, capacitat de generar espais d'aprenentatge mutu en condicions d'igualtat, capacitat de copsar el vertader batec de la ciutadania i no una representació social esbiaixada i interessada.

Davant de tots aquests desafiaments, la "vella" esquerra ja ha dit i diu "sí", i la "nova" esquerra, ara com ara, diu "no". Un psicoanalista, especialista en "assassinats al pare" i complexos d'inferioritat, sabria explicar-nos probablement millor els ets i els uts de tot plegat.