CATALANISME: Per tal d'aclarir la qüestió hem d'emmarcar els mots i donar el sentit a cada cosa. Quan es parla de federalisme, uns volen dir "federalisme plurinacional" i els altres parlen de "federalisme espanyol". Els dos es reclamen "Catalanistes" i d'entrada, els dos comparteixen allò que sempre ha defensat el més genuí Catalanisme: la idea d'una fraternitat ibèrica.

PLURINACIONALS: El federalisme plurinacional proposa una "fraternitat ibèrica" entre els pobles de la península. Parteix de la nació i del drets nacionals i en defensa d'aquests drets suggereix a la resta de peninsulars, un "model" d'unió. Allò essencial és la pluralitat dels pobles, la seva voluntat de ser de cadascun i el reconeixement mutu. D'alguna manera, s'assembla a l'actual procés d'unió europea: allò inqüestionable és la pluralitat i independència dels estats i la voluntat de trobar un encaix jurídic que els federi.

ESTATALS: El federalisme espanyol proposa també una "fraternitat ibèrica" però dels espanyols. La seva idea s'encamina per un "model federal d'Estat" on, finalment, les competències de les autonomies quedin jurídicament precisades i la gestió manifestament regulada. Aquest federalisme pren distàncies tant del jacobinisme més unionista (sobretot de la dreta decimonònica i "nacionalista") com del "sobiranisme" o nacionalisme català (burgès o lliberal i que no és més que una forma de perpetuar el "domini polític" de les elits "capitalistes" catalanes).
Allò que distingeix els dos federalismes és una concepció radicalment diferent de la nació
LA NACIÓ: Allò que distingeix els dos federalismes és una concepció radicalment diferent de la nació. Pels Obiols, Maragall, Castells, etc, el nomenat sector "catalanista" o crític, "Espanya haurà de reconèixer aquesta realitat plurinacional. Si no ho fa per convicció, ho haurà de fer per necessitat" argumentava la ex-consellera Tura, a l'acte del 4 de juliol 2012, a la seu de la UGT. Però constaten que a Espanya no hi ha federalistes o com a mínim, no hi ha federalistes plurinacionals.

CONSTITUCIÓ: Tot i que han conviscut durant 35 anys, els dos federalismes són incompatibles i només es poden afirmar alhora, si ens fem trampes en el solitari. Perquè el federalisme espanyol és radicalment constitucional i se sosté per mor d'aquesta constitucionalitat. Les discussions entre els "federals" espanyols i els jacobins són tècniques i sobre el "model".

MARAGALL: El President Maragall va fer la pregunta "federal" pertinent. L'Estatut significava la via "d'encaix" d'un federalisme plurinacional dins la Constitució espanyola i de fet, l'única via possible de Catalanisme. La seva clarividència ha convertit en "independentistes" no solament als seus companys federalistes plurinacionals, també tot el Catalanisme.

El President tanca, i desa com una entelèquia, la idea de la "fraternitat ibèrica" dels pobles. Perquè la Constitució espanyola ignora l'Espanya plural. Després de Maragall els dos federalismes alliberen vincles i el més prodigiós, tot el Catalanisme es transforma en independentista. Amb Pasqual Maragall comença el Post Catalanisme.