ATZUCAC: Al llarg del segle XX, Catalunya, com a subjecte polític, com a nació viva, va prendre la determinació de participar en la governabilitat de l'Estat espanyol. Els catalans hem construït aquest Estat en tant que demòcrates, convençuts de la divisió dels poders i dels drets humans. I els espanyols ens han negat la major. Això és, que Catalunya sigui un subjecte nacional, amb els atributs jurídics i de sobirania. Avui aquesta desconsideració repercuteix en la nostra autonomia política, encotilla una gestió eficient de la crisi econòmica i enverina els reptes educatius, socials, etc. que una societat oberta planteja. En el segle XXI, convé seguir així?

CALENDARI: Els partits són conservadors. Van a la gestió diària i a perpetuar la poltrona. Però sobre la sentència de l'Estatut, no poden fer l'orni. El malestar és evident. Les retallades es suporten, tot i que incomprensiblement. Per què sostenir Espanya i les seves polítiques dilapidadores? Manifestament som els grans sacrificats i en aquest mar espanyol, la Generalitat té les cartes de navegar marcades.  Fins quan aquesta situació?  

MARASME: Quan començarà la Ruptura? El poder té massa dubtes i no es decideix. S'obeeix al rigor de la Merkel, es suporta la creuada recentralitzadora (Banca, Llengua, Transports, etc) i ni econòmicament, ni políticament el 12 serà millor. Descomptant l'Assemblea Nacional Catalana (l'ANC), les veus més diligents són esporàdiques i desordenades. Hi ha una calma tensa, un buit angoixant. Qui decidirà el full de ruta? Quan començarà la Ruptura?

QUAN?: La Ruptura la iniciarà el moviment ciutadà. Les institucions i els ajuntaments s'hi aniran implicant paulatinament. En funció dels esdeveniments, s'incorporaran les entitats  i els organismes. Es crearà una situació d'al·legalitat, cada cop més estesa i completa. Dues sobiranies il·luminaran els debats, les accions i les reaccions ciutadanes. Poc a poc la dinàmica anirà creixent i la idea de fer un Estat propi es compartirà amb naturalitat.

LLESTOS?: Però no serà un atzar caòtic, ni les masses enfervorides a l'estil egipcià. La Ruptura tindrà un plàcet i un full de ruta. Els dos vindran del poder.  La Generalitat mantindrà oficialment un rol de neutralitat còmplice i no ensenyarà les cartes fins les eleccions, quan el moviment ciutadà hagi madurat les condicions imprescindibles. Falta però, el plàcet, el tret de sortida: President Mas, estem llestos!