Una exigència que, a la pràctica, és una intervenció de baixa intensitat de l'Estat que passa per sobre del paper del Parlament en qüestions tan fonamentals com els pressupostos de la Generalitat dels propers exercicis, però una intervenció en definitiva. Si no és així, si és un mer tràmit administratiu, a què estem jugant tots plegats en un moment tan extremadament delicat per a les finances de les administracions, per a les classes populars, per al present i per al futur.

Que en aquest pla s'incloguin els 211 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya en concepte de pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut és un gest simbòlic, però ineficaç. El secretari d'Estat d'Hisenda ha deixat clar que aquests diners no arribaran, però ha permès la Generalitat de Catalunya que es consignin al Pla si no tenen efectes pràctics: no és un reconeixement de deute com afirmava aquest matí el portaveu del Govern català. Posats a fer fum i gestos es podrien haver afegit tots els deutes de l'Estat amb Catalunya incloent les altres anualitats de la disposició addicional tercera i del fons de competitivitat, arribant així a una xifra de més de 1.000 milions d'euros.
El missatge que cal transmetre a la UE és el de la situació d'espoli i no la de ser els alumnes més aplicats de classe"
Els diputats al Parlament de Catalunya hem estat els quarts en les prioritats a l'hora de saber què planteja la Generalitat, per darrere del Govern del PP, de la premsa i dels consellers d'Economia de les CCAA, una falta de respecte que ens fa preguntar on queda davant d'aquesta actitud del Govern la petició reiterada de responsabilitat i d'ajut al Govern per part de les forces parlamentàries de l'oposició.

Demanarem explicacions en la compareixença del president de la Generalitat sol·licitada pels grups de l'oposició per tal que expliqui el marge que li queda al Parlament per poder exercir la seva tasca legislativa davant d'aquest pla d'obligat compliment fins al 2014; i també de la vice-presidenta del Govern, Joana Ortega, per tal que expliqui com ha informat i pactat amb els treballadors públics la consolidació d'una retallada del 5% que en el seu dia es va dir reiteradament que seria excepcional i limitada a l'any 2012.

Mas-Colell ha dit que aquest pla d'ajustament ha aportat un missatge de tranquil·litat a la UE i als mercats, i el Govern s'equivoca una altra vegada. El missatge que cal transmetre a la UE és el de la situació d'espoli i robatori fiscal a què es veu sotmesa Catalunya i no la de ser els alumnes més aplicats de la classe a l'hora de ser més austers que ningú, però molt incapaços de reactivar l'economia i el consum.
Hi ha una alternativa majoritària social i parlamentària, si el Govern no l'escull és la seva responsabilitat"
Els mercats han qualificat com a bons escombraria els de la Generalitat, després de tres retallades doloroses i ineficaces. El Govern de Catalunya no pot perdre més el temps i ha d'afrontar la batalla per la independència fiscal i la desobediència als dictats de Madrid perquè està duent a terme una estratègia equivocada exigint continus sacrificis a les classes mitjanes mentre no es reactiva l'economia de cap manera.

Cal un canvi d'estratègia del Govern català, que ha de passar a l'acció, perquè mentre l'Estat recentralitza i aplica polítiques de pervivència dels poders fàctics amics, com el cas de Bankia, el Govern català s'hi subjuga, gesticula però s'hi subjuga, i mentre fa crides a la defensa de l'autogovern i bandeja el Parlament, canvia cromos amb el PP i s'automutila allà i aquí, amb el suport i impuls de les lleis d'estabilitat espanyola i catalana i al pacte amb el PP per deixar sense efecte per a l'any 2012 ingressos com l'impost de successions i donacions o de la taxa turística, de 100 milions d'euros, per exemple. Hi ha una alternativa majoritària social i parlamentària, si el Govern no l'escull és la seva responsabilitat, no la dels que honestament la plantegem.