Ja fa unes setmanes que diferents sectors de l'extrema dreta espanyola intenten que torni a ressorgir l'espantall dels sabres per a atemorir les generacions que encara hi són i que van viure el franquisme i la primera part del post-franquisme.
En una primera etapa, aquests sectors han estat representats per jubilats de les FAE (Forces Armades Espanyoles) que s'han cregut que encara existeix l'Espanya del Valle de los Caídos i la División Azul.
Després, aquest sector s'ha representat ─i això encara és més preocupant─ per un imprudent ministre de Defensa que, en la Pasqua Militar i de manera molt subtil, ha intentat transmetre, també, el missatge subliminal que les FAE poden intervenir per a evitar que es trenqui la "sagrada unitat de la pàtria".
Allò de què no són conscients tant l'extrema dreta com des d'alguns setors del govern del PP (i potser alguna temptació del cap de l'Estat) és que les FAE ja no són les forces armades "africanistes" ni tampoc el braç executor del nacionalisme espanyol. A dia d'avui, les FAE són unes forces professionals, sensibilitzades amb la defensa de la ciutadania i les seves llibertats, que volen i necessiten ser al marge de les comtesses polítiques i ideològiques. I més important encara: les FAE, des de la seva entrada a l'OTAN i la seva participació en diverses operaciions d'estabilització i pacificació, ja no són allò que van ser.
Les FAE han conegut de prop els mals de l'intervencionisme miltar, són incapaces d'intervenir militarment en contra de la voluntat majoritària dels ciutadans"
Els membres de les FAE s'expressen avui dia amb fluidesa en anglès i altres llengües, els seus professionals estan formats amb diverses carreres universiàries (majoritàriament tecnològiques però també humanistiques) i molts dels seus comandaments han fet cursos a diferents països i han format part dels diferents quartels generals de l'OTAN, de la UE i de les Nacions Unides. Amb tot, aquests professionals també han conegut de prop els mals de l'intervencionisme miltar: vull creure que les FAE dels segle XXI són incapaces d'intervenir militarment en contra de Catalunya i en contra de la voluntat majoritària dels seus ciutadans.
La Guàrdia Civil tampoc no es troba en disposició d'actuar: molts d'ells coneixen la realitat catalana i saben que el 18 de juliol de 1936 van ser ells i els "Guàrdies d'Asssalt" (l'actual Policia Nacional) els qui es van posar a les orders del President Companys i van acabar amb la sublevació franquista, tot i que els seus caps, el 1939, van pagar la seva lleialtat democràtica al poder constituït amb la vida.
Aquí els sabres només serveixen per a fer, de tant en tant, alguna desfilada"
A més a més de les FAE, el cap de l'Estat Juan Carlos (i la reina Sofía) coneixen de primera mà què va passar a Grècia i com va acabar la monarquia grega: les aventures militars no interessen al cap de l'Estat i encara menys al ciutadà Felipe, si aquest pretén tenir alguna oportunitat de futur.
Prou, doncs, de tenir por dels sabres: no som al segle XIX ni al XX, ni a cap república bananera. Som a Europa, som ciutadans de la Unió Europea, i aquí els sabres només serveixen per a fer, de tant en tant, alguna desfilada. Els membres de les FAE són prou intel·ligents com per a no suïcidar-se en una operació de "salva-pàtries" que els portaria al desastre.
