La marca ANC és, com les comunitats de la Royal Society, el treball rigorós i silent i vol ser la "taca d'oli" reflexiva. Però apareix una primera qüestió: Serà l'ANC la clau del procés, o bé una entitat més? Què aporta de distintiu i preeminent?

RUPTURA: A diferència de la resta d'entitats, l'ANC treballa per la Ruptura. Hem d'entendre el concepte sostingut sobre quatre pilars. Primer, Espanya ens debilita davant la greu situació econòmica mundial. Internacionalment se'ns veu subalterns i pintorescos. Segon, La Constitució ens lleva la Sobirania i impossibilita la recuperació nacional. Tercer, el futur depèn de la possibilitat de bastir un procés de transició rupturista on la societat i les institucions practiquin paulatinament i decidida, actes i fórmules de sobirania pròpia. Finalment, Aquest procés no ha de ser un piló d'actes atzarosos, sinó un full de ruta pautat, transversal i d'ampli consentiment. A partir d'accions d'afirmació nacional (fins i tot la insubmissió i la resistència pacífica?) ha de madurar un clima, propici per l'Estat propi.

MÈTODE: Practicar la Ruptura com a mètode i in crescendo no ho pot fer la societat, ella sola. La complicitat de les institucions és imprescindible i aquestes són el feu dels partits. La lògica ens porta a aclarir preeminències i col·laboracions. Convertir l'ANC en sísif i obligar-la, ella sola, a fer el cim amb el pes de tota la Ruptura és un treball impossible. L'ANC no pot il·lusionar i impulsar tothom: societat, partits, institucions, etc. Els partits s'hi han d'implicar. El camí l'han de fer, alhora, tots els motors. No s'hi val a dedicar-se a la gestió i simular simpatia, mentre l'ANC els prepara la senda. Les mobilitzacions de la Ruptura no són una simple repulsa o protesta. Exigeixen molt més, són més complexes i més transcendents.

MOBILITZACIONS: Posar el CAT a les matrícules com un acte de Sobirania pot ser una acció simpàtica i ben acollida per la població. Però no és innocent. La qual cosa demana una bona planificació i l'equilibri de totes les instàncies de poder. Sense col·laboració i sintonia, la Ruptura es margina, deixa de ser motor i es "frikitza". L'ANC pot formar-se, debatre, estendre's i fer actes d'afirmació. Però ha d'assumir les seves limitacions i eradicar-les establint ponts concrets, més forts que les simpaties i els sobreentesos.

FULL DE RUTA: A diferència de les Consultes, l'ACN vol educar la societat. Però la mobilització també alliçona, posa als ciutadans en combat i els demana rigor militant. Les Consultes perviuen encara i reconèixer-los els valors és de justícia. Els catalans hi varen connectar espontàniament, quasi ells mateixos. La seva força fou la mobilització. Tenien amb un objectiu patriòtic alhora nacional i local (o comarcal). L'èxit d'Òmnium també rau en la Muriel Casals mobilitzadora. Perquè, més que els arguments, es vol rompre, es necessita comptar i crear ambient.

REVISIÓ: Els calendaris són per a complir-los. "La Caixa" fa plans quadriennals de molts milions i no són una formalitat. Els objectius seriosos són a curt, trimestrals. Si no s'assoleixen convé revisar el màrqueting. Hem d'estar amb el "mercat". Constituir l'ACN amb els objectius fixats el 10 de març'12, és possible. Però, per aconseguir-ho i ser els líders de la Ruptura, hem d'introduir la "mobilització" en els nostres mostraris. No enganyar i fer un bon diagnòstic de la realitat, no crear falses expectatives i fer previsions raonables és allò que s'espera de la "nova" avantguarda, sobretot de l'ANC i les cúpules (ERC, Reagrupament i els qui s'estan preparant en tots els partits). Les nostres accions han d'aplegar CiU i PSC i han de ser nacionals i consensuades.