Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 28 de d'octubre del 2013 | 18:35
Recull de premsa

Carod: "Havíem anat junts a la presó i aquest 11 de setembre érem a la carretera per defensar la independència. Hem hagut d'esperar 40 anys, però va valer la pena"

"De llavors ençà sempre he sentit una connexió i una complicitat especials, per damunt de sigles i ideologies, amb els companys i lluitadors antifranquistes".

L'exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha recordat a un article que el 28 d'octubre de 1973 "jo tenia 21 anys i [...]amb Jordi Carbonell i Teresa Comas vam anar a l'església de Maria Mitjancera, al carrer Entença" en la reunió de la permanent de l'Assemblea de Catalunya.

"Va començar amb normalitat, però cap a quarts d'onze del matí, els responsables de seguretat (M. Sellarès, P. Portabella) van decidir suspendre-la en detectar tot de furgons policials pels voltants del lloc on érem. Massa tard... Vam anar cap al terrat, però la policia ja en baixava i també hi arribava escales amunt" ha indicat a l'article 40 anys després. "En tornar a la sala --ha continuat--, tot de papers omplien el terra, si bé els més comprometedors (noms, adreces, telèfons) vam menjar-nos-els".

"Ens van emmanillar --ha continuat relatant-- i vaig pujar al mateix furgó que Solé Barberà": "Cambrilenc, tu no saps res, no has vist res, no coneixes ningú. Pacem in terris i prou!" I així va ser. Tots vam declarar que commemoràvem el desè aniversari de l'encíclica Pacem in terris, tot i que, òbviament, la policia franquista no s'ho va creure. Ens van entaforar en unes cel·les atapeïdes de gent i alguns, com Jordi Carbonell, van ser torturats, ell pel fet de parlar només en català".

Josep-Lluís Carod-Rovira ha dit que sent vicepresident "vaig tornar a la comissaria" de Via Laietana i a demanar de veure de nou els calabossos "que no em va semblar que haguessin canviat gaire". "Només hi he estat dos cops. El primer en vaig sortir emmanillat, amb 112 presos polítics més. El segon hi vaig fer l'entrada i la sortida amb cotxe oficial. Havien passat gairebé quatre dècades..." ha dit.

Finalment l'autor de l'article ha conclòs que a la Model "on sovintejava la cel·la on eren Carbonell, Guti i Solé Barberà, hi vaig aprendre moltes coses i en vaig descobrir d'altres": "També anava, a cops, a la d'en Sellarès, que ja practicava la cultura de la transversalitat, i va ser amb ell i allà que, paradoxalment, vaig prendre consciència de la importància d'una policia democràtica en una societat respectuosa amb els drets humans. I catalana, clar".

Carod ha dit que la presó "va ser un aprenentatge de moltes coses sobre la condició humana, però en la meva memòria senyoregen més els bons records" motiu pel qual de llavors ençà l'autor de l'article ha dit que sempre "sent una connexió i una complicitat especials, per damunt de sigles i ideologies, amb els companys d'aquella caiguda i amb els lluitadors antifranquistes, en general".

"Aquest 11 de setembre, entre Alcanar i Vinaròs, a més de Lluís Llach, ens donàvem les mans Carles Santos, Pere Portabella i Teresa Comas, tots quatre dels 113. Havíem anat junts a la presó, convocats per l'Assemblea de Catalunya, per defensar l'autodeterminació. Ara érem a la carretera, seguint l'ANC, per defensar la independència. Hem hagut d'esperar 40 anys, però va valer la pena" ha sentenciat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat