El professor de Comunicació, Josep Gifreu, ha celebrat a un article que l'escola catalana s'ha "alçat arreu contra el deliri" del ministre Wert d'espanyolitzar Catalunya: "Trenta anys de democràcia a l'espanyola no poden rehabilitar quaranta anys de lingüicidi planificat".

Sobre el lingüicidi, Gifreu ha recordat que "la meitat actual de la població" dels territoris del català "mai no vam poder aprendre" la llengua materna a l'escola i que la "gran majoria mai no han pogut adquirir les competències bàsiques" en la llengua "que ni han gosat de nomenar en la seva Constitució".
Per motiu de llengua molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i ara estan disposats a no cedir ni un pam"
"Senyor Wert, de qui té por? ─ha interpel·lat─ Ja s'han exterminat els últims monolingües catalans (com eren per exemple els meus pares) [...]. Durant la segona meitat del segle XX, entre la prohibició i la persecució sistemàtiques del català a la vida pública, l'escolarització única en castellà i la penetració a cada llar de la ràdio i la televisió espanyoles, la missió històrica de Franco semblava definitivament acomplerta. Però alguna cosa ha fallat en el seu pla de transició cap a la democratització formal del paisatge ocupat per les armes".

L'autor de l'article ha celebrat que la democràcia a l'espanyola no hagi pogut "liquidar la voluntat i els sentiments d'un poble que només té una matèria primera de valor incalculable: la llengua" i ha dit que per motiu de llengua "molts catalans i catalanes han sofert, s'han exiliat i han mort, i per la llengua la gran majoria dels catalans i catalanes estan disposats a no cedir ni un pam, començant per l'escola".

Gifreu ha conclòs que, tal i com diu el manifest de Som Escola, "la gravetat del moment és màxima perquè mai ningú no s'havia atrevit a proposar-nos que esborréssim 35 anys d'escola catalana".