Segons l'exconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en general, tot i la seva diversitat interna, al catalanisme militant "li ha costat molt passar del predomini de les polítiques defensives a les polítiques d'expansió i extensió".
Assegura, en un article a l'Ara, que una part del catalanisme recent, especialment l'independentisme més jove i més desimbolt, "ha pogut créixer en català, en entorns amplis de persones que comparteixen trets identificadors, exhibits com l'expressió més genuïna de la catalanitat". Segons subratlla el comunicòleg, "envoltats d'una ampla i vigorosa cultura tribal [...] corren el risc d'esdevenir una potent subcultura tan 'especialitzada' que difícilment pugui ser percebuda com a proposta troncal d'una cultura nacional".
El més perniciós i contraproduent és el qui es presenta com a mode a seguir per la nació sencera. Els qui pensen que ells 'ja són' i que els altres haurien de ser com ells"
Tresserras creu que la construcció nacional necessita energies militants orientades en altres direccions. Per això, afirma que el que "ara toca és captar l'interès de la ciutadania indiferent a les tribulacions catalanistes. L'esforç per argumentar, per seduir, per convidar a participar, per compartir". Adverteix que "no serà còmode ni senzill", però un país a mig fer com el nostre, "l'establiment de guetos culturals i de vida quotidiana al marge de la resta de la població pot ser un greu obstacle per a la seva cohesió".
I de tots els guetos, diu Tresserras, "el més perniciós i contraproduent és el que es presenta com a mode a seguir per la nació sencera". El dels que pensen que "ells 'ja són' i que els altres haurien de ser com ells". El que cal és, segons l'exconseller, "humilitat i ment oberta" perquè "ja ens inspira molt més el futur que no pas el passat. És hora d'abandonar el clos i anar a trobar la gent".
