El comunicòleg i professor universitari, Joan Manuel Tresserras, ha dit a un article que els catalans "venim d'una època d'hegemonies molt compactes, circumscrites als segments socials pròxims al poder", unes hegemonies que, segons Tresserras "es caracteritzen pel fet que la dominació efectiva comporta la imposició d'un consens social que li serveix de coartada".

"Però l'actual procés català --ha continuat-- té connotacions de classe ben explícites. El desplaçament de l'hegemonia declinant ve justament provocat per l'oposició popular majoritària a la seva continuació i a la dels sectors que l'exercien. En aquest cas, doncs, no es tracta d'accedir a una posició dominadora a benefici d'un nou grup exclusiu, sinó d'impedir que cap minoria --connectada a l'estat espanyol o no-- pugui tornar imposar-se a la voluntat més general".

A l'article 27S: un consens per arrencar la crosta l'autor hi ha dit que aquest "relleu no requereix pas que el consens sigui l'instrument que revesteixi de pacte social el predomini d'uns quants privilegiats" sinó "tot el contrari": "El propòsit d'obtenir una majoria electoral tan àmplia com sigui possible, amb unes bases socials tan heterogènies, transversals i diverses, hauria d'esperonar el moviment cívic popular i les seves organitzacions per anar teixint el consens previ necessari que impedeixi la reproducció de la vella dominació i asseguri el canvi d'hegemonia. Per això parlem de revolució democràtica. I per això resultarà tan decisiu que del 27-S en surti el mandat democràtic inqüestionable de refundar el país i construir l'estat".