Cal que els catalans, en marxa cap a la nostra sobirania, tinguem clares les nostres prioritats. No comencem la casa per la teulada sense abans construir els fonaments. Una Costitució pot formar part dels fonaments, però no és prèvia a altres elements ideològics bàsics com la construcció d'una consciència i d'un sentit d'Estat, i d'una voluntat de construcció nacional: aprendre tots --la ciutadania catalana-- què representa un Estat.
Tres-cents anys sense tenir Estat ni lleis bàsiques pròpies ens ha creat la mentalitat de súbdits i de colònia, i la idea que el veritable Estat, el que ens cuida, ens regeix i ens dóna seguretat, és Espanya. Amb aquesta mentalitat, ¿podem avançar? Podem tirar endavant amb complexos? Amb uns altres que ens facin la feina?
Ara, en plena transició nacional, amb un enemic que sí té un Estat a l'aguait, nosaltres hem d'actuar amb molta intel·ligència, seny i responsabilitat. Sense crear expectatives que, de no complir-se, puguin estendre el desànim a la ciutadania.
No volem dir que no sigui bo que col·lectius professionals determinarts preparin amb il·lusió propostes; el CATN n'ha fet, de propostes, la majoria d'un gran rigor --i també algun nyam acomplexat. Més recentment, altres grups han presentat propostes de Constitució, la més coneguda d'aquestes és la del jutge mediàtic Santiago Vidal. Totes elles són bones aportacions però, ¿cal ara obrir certs debats i propostes? Ara que encara no hem sigut capaços de fer un full de ruta unitari? O una llei electoral catalana?
Cal obrir certs debats, ara que encara no hem sigut capaços de fer un full de ruta unitari?"
Això és el que preocupa el Col·lectiu Joan Crexells. Cal que prioritzem i no entrem en debat sobre temes que no són prioritaris. Tenim uns pocs mesos fins al 27 de setembre, i ara, allò que cal és sumar, construir un sobiranisme que és molt més que CiU i ERC: és també ICV, EUiA, CUP, MES, els sectors sobiranistes que potser votaran Podem, els nostres sindicats, sumats al nostre fort i indispensable moviment popular de la societat civil, és a dir, ANC, Òmnium, AMI, i les més de 3.000 entitats que tenen un compromís amb la construcció nacional.
Un punt vital: cal evitar portar els enfrontaments partidistes a la societat civil. Això ens ha fet mal, maleïdes llistes... Discutim i debatem com construir la unitat del sobiranisme, i no ens posem pals a les rodes: no proposem plantejaments que restin adhesions al sobiranisme.
Finalment, la responsabilitat ens ha de dur a plantejaments que no facin por al nostre entorn internacional, al qual pretenem adherir-nos-hi com a Estat. Cal que aquest entorn ens vegi com una aportació i no com un perill. Si fem més estirabots, que no diguin o pensin que ja els va bé només amb Espanya. Reflexionem-hi.
