La setmana passada el govern va aprovar el projecte de llei de vegueries. L'organització en vegueries vol garantir l'equilibri territorial. El tràmit parlamentari segurament patirà les turbulències de la proximitat de les eleccions, però aquesta llei suposarà un canvi en la dinàmica del país que tindrà un efecte en molts àmbits. En paral·lel al debat d'aquest projecte de llei també hi ha el del pes i el tracte que ha de tenir Barcelona, com a capital del país. Barcelona constitueix un factor essencial per a la construcció de Catalunya. La capital ha de ser un lloc de referència, que tingui força per fer-se sentir i projectar-se amb força al món com a capital de Catalunya. Tots aquests debats tindran la seva traducció en l'enfortiment, o no (si no es fa bé), del nostre projecte cultural.
Potser ara pot costar de veure quines implicacions que tot plegat pot tenir en el dia a dia, però sense cap mena de dubte en tindrà. De la mateixa manera que l'impuls de l'euroregió Pirineus Mediterrània, certament en una altre pla, en té. En els últims anys s'ha pogut reforçar la relació entre el Principat i la Catalunya Nord a nivell econòmic, a nivell cultural i properament en les comunicacions. En una entrevista molt interessant a Jean-Marc Pujol, alcalde de Perpinyà, s'apunten les línies mestres d'una relació que cada cop serà més estreta i superarà la divisió imposada per la frontera. La dinàmica econòmica marcarà la pauta, amb l'objectiu de situar Perpinyà dins l'àrea econòmica de Barcelona i Catalunya, però molt de prop s'estan desenvolupant un seguit de vincles culturals que cada cop seran més forts. El mateix alcalde de Perpinyà diu que és important desenvolupar la idea de "Perpinyà la catalana" anant més enllà de termes folklòrics. Un exemple d'això, i que ja hem comentat en d'altres cròniques, és el projecte que actualment existeix de coproducció i programació teatral "escena transfronterera" entre Girona, Figueres i Perpinyà que està produint resultats molt positius. L'objectiu és d'acabar realitzant un projecte que es digui "escena catalana".
En aquesta línia serà molt interessant observar els efectes i l'impacte que tindrà la connexió per TGV entre Figueres i Perpinyà prevista per a finals d'aquest any. Més enllà d'aspectes turístics o comercials, permetrà superar moltes falses barreres mentals i entendre el paper central de la cultura catalana com a element cohesionador i integrador. Estem a les portes d'un canvi molt important i, en aquest cas, l'hem de veure amb optimisme i amb moltes oportunitats.