Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 9 de de desembre del 2009 | 14:20
Crònica · Esport i Ciutadania

Per un grapat de milions

Èxit de la Copa Davis i de l'equip espanyol a... Barcelona! En una guerra d'arguments a favor i en contra, un cop més, qui perd són els sentiments -escrits en català. Veure el Palau Sant Jordi a rebentar de banderes espanyoles adornades amb el toro, entonat amb l'himne espanyol -l'oficial- i que balla amb el "Paquito el Chocolatero" -l'himne adoptat- fa mal als sentits. Legalment queda clar que és una maniobra del tot vàlida que la Federació Espanyola de Tennis es decideixi per Barcelona com a seu de la final de la Copa Davis. Des de Catalunya però, és una situació que es podria haver evitat. Ara bé, sobre la taula hi ha un argument poderós: 20 milions d'euros. A favor o en contra?

En d'altres èpoques possiblement estaríem parlant d'una història de botiflers. Ara, en ple segle XXI, se'n diu "gestors político-esportius d'èxit". Perquè l'Ajuntament de Barcelona, responsable d'arrossegar tota la massa de símbols espanyols cap a Catalunya és també el culpable dels ingressos que ha deixat aquesta Davis. Queda clar que la decisió, discutible, si més no té arguments potents a favor. Principalment dos. El primer, ja comentat, és l'impacte econòmic que suposen els 20 milions d'euros que cauen a les butxaques de la ciutat per un acte de només 3 dies. En termes econòmics, un negoci considerablement bo. El segon argument, de caràcter esportiu, també és irrefutable. Barcelona, i per extensió Catalunya, acull un esdeveniment esportiu de primer calibre mundial.

Per tant, què passa? Perquè genera controvèrsia? Pels efectes col·laterals prèviament imaginables. I és que, l'esport català i, més enllà, el país, necessita aquesta imatge? En plena discussió per l'Estatut i la decisió del TC, a una setmana de moltes celebracions de referèndums, envoltats pels atacs sistemàtics de la caverna mediàtica espanyola... hem d'engreixar més la fera? Cadascú pot dominar la balança cap al pes que més l'interessi. Diuen que l'esport no és política. Una vegada més però, topem de cara amb un exemple que demostra que aquest argument només és vàlid quan interessa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat