El PSM és un partit històric en la construcció nacional de les Illes, una formació que ha representat durant els darrers 40 anys el nacionalisme progressista a les Balears, fonamentalment a Mallorca. La majoria dels sectors cívics i polítics actuals varen tenir els seus orígens en aquest partit.
El PSM, avui amb dificultats, ha estat el generador d'un nacionalisme illenc que ha evitat que es produís la problemàtica del País Valencià. Per entendre la seva influència i la gent que hi ha anat passant, només cal posar d'exemple l'actual president de les Illes, el socialista Francesc Antich, que va militar a la seva joventut al partit. Avui, però, la formació té la necessitat de retrobar-se, de generar autoestima entre els seus militants històrics, els seus entorns cívics i intel·lectuals i la seva militància més recent. Per aquesta raó, la direcció del partit, encapçalada actualment per Biel Barceló, ha organitzat una sèrie de trobades amb 360 afiliats i militants amb l'objectiu de dibuixar el full de ruta per afrontar el futur, i ha muntat una estratègia per tornar a la política de carrer, al contacte directe amb la gent, per simplificar el discurs i per tornar a ser el PSM de sempre.
Però el seu gran repte és saber connectar amb la seva història i avançar a la vegada, sense perdre els orígens ni la identitat. I també saber qui són els seus votants, què opinen, què volen. A més, ha estat un pas que l'actual direcció del PSM admeti que cal tocar de peus a terra.
Cal aprofitar, també, l'actual tirada del secretari general, Biel Barceló, que és modern i fresc. Però seria un error prescindir del mestratge i la referència de dirigents històrics com Damià Pons, Biel Vicens o Nanda Ramon, perquè de la suma d'aquestes individualitats i tota la tasca feta en el món municipal, en pot sortir el PSM de sempre, però renovat.
Caldrà veure com queden les relacions amb ERC a les Illes i amb les escissions del PSM, que han afeblit no només el partit sinó el nacionalisme a les Illes.
I, com que el PSM ocupa l'espai de progrés i d'esquerres del nacionalisme, és important també veure com acaba la guerra fratricida a Unió Mallorquina, embrutada per afers de corrupció, i si dirigents íntegres i històrics d'aquest partit de centredreta com Josep Melià són capaços de redreçar la situació i ocupar l'espai conservador del mallorquinisme polític.
