Barcelona · La independència del Sud del Sudan es farà oficial el pròxim dia 9. Al voltant d'aquest naixement hi ha un seguit d'ombres, però: greus problemes sense resoldre que fan témer futurs enfrontaments.

Com la quasi totalitat d'estats africans, el Sudan, amb les seves fronteres, va ser un producte del colonialisme europeu occidental. Dins d'aquest Estat, creat pels britànics, hi ha un Nord (dominant) habitat per poblacions àrabs, de religió musulmana, i un Sud (dominat) amb pobles negres, de religions cristianes o animistes. Pràcticament des de la data de la independència (1956) el conflicte entre ambdues civilitzacions i religions s'ha expressat en forma de guerra, amb un càlcul aproximat de dos milions de morts.

El 2005 es va assolir un acord de pau on s'establia una autonomia política per les províncies del Sud i un govern compartit entre nordistes i sudistes de tot el Sudan, amb la promesa de la celebració d'un referèndum el 2011 en què les poblacions del Sud decidirien el seu futur.

El líder del moviment polític i la guerrilla sudistes (Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès, MLPS), John Garang, lluitava per un Sudan democràtic, sense que el Nord imposés la xària (llei islàmica) al Sud, i federal. De fet, la guerra civil s'estenia no sols pel Sud sinó també per les províncies del centre, com Nil Blau i Kordofan. Però la mort de Garang en un accident d'helicòpter va deixar la direcció del moviment polític i l'organització militar sudistes en mans dels partidaris de la independència. I els dirigents del Nord no van fer res, ni en el camp polític ni en l'econòmic, entre el 2005 i el 2011 per guanyar-se la voluntat dels pobles del Sud.

Pobresa i petroli
El resultat del referèndum del passat mes de gener no va deixar cap mena de dubte sobre quina era la voluntat dels pobles del Sud i el 9 de juliol del 2011 va ser la data fixada oficialment per la declaració de independència del Sud del Sudan. El nou Estat té davant seu tota mena de problemes, començant per la pobresa que afecta al 90% de la seva població (viuen amb menys d'un dòlar per dia) quan resulta que té en el seu territori el 80% de la riquesa petrolera del Sudan.  

El Nord dominant va efectuar molt poques inversions en el Sud dominat i el resultat és la carència d'infraestructures bàsiques. Hi ha una enorme urgència d'inversions en sanitat i educació, i el procés d'independència ha portat a que retornessin al Sud, en menys d'un any, 261.000 emigrants que estaven en el Nord. A la gravetat dels problemes econòmics i socials cal sumar-hi la urgència dels conflictes polítics, amb repercussions militars.

El poder polític dins del nou Estat està a mans de l'ètnia dels dinkas, la més nombrosa, que domina el SPLM (Moviment Popular per l'Alliberament del Sudan) i el seu braç armat, el SPLA (Exèrcit Popular per l'Alliberament del Sudan). Aquest, però, ha de fer front a diversos moviments rebels. L'abril de l'any passat el general George Athor va escindir les seves forces del SPLA després de fracassar en el seu intent de ser nomenat governador de l'Estat de Jonglei, un dels deu que formen el nou Estat, i des del passat mes de febrer les seves forces ataquen les de l'SPLA. Aquest grup rebel s'anomena Moviment Democràtic del Sud del Sudan.

Una altra escissió és la del general Peter Gatdet, que ha format l'Exèrcit d'Alliberament del Sud del Sudan. Aquest general té un llarg historial de canvis de bàndol i, tan aviat estava amb els sudistes, com amb el règim de Khartum. Hi ha altres grups político-guerrillers menors que fan la guerra pel seu compte i són sospitosos d'estar manipulats pel govern sudanès, que els fa servir per desestabilitzar el nou Estat i afavorir els seus interessos.

El problema d'Abyei
Ara bé, el conflicte més perillós que pot conduir a una guerra entre Nord i Sud, és el domini de l'enclavament d'Abyei, situat a la frontera entre els dos estats. En aquesta zona s'enfronten des de fa molt de temps els dinkas, agricultors sedentaris, amb la tribu àrab dels miseriyas, pastors que practiquen la transhumància dels seus ramats. L'acord de pau del 2005 va decidir que una comissió establiria a qui pertanyia aquesta zona, però la comissió mai va obtenir un consens i el tema va passar a la Cort Internacional de l'Haia.

La sentència va redefinir les fronteres en favor del Nord, ja que els hi donava un ric camp petrolier però les aigües del riu quedaven a mans del Sud. Els miseriyas, que van crear milícies de suport al règim de Khartum durant els llargs anys de guerra civil i que tenen el suport del Nord, no volen renunciar a les pastures pels seus ramats, i el referèndum del passat mes de gener no es va poder celebrar a la zona per manca d'acord sobre el cens electoral.

El passat 21 de maig, cinc mil soldats sudanesos, amb el suport d'unitats blindades, ocupaven la població d'Abyei i els seus 20.000 habitants fugien, refugiant-se en el Sud. Estan reunits tots els elements per a una nova guerra a la zona, on cal afegir el conflicte armat del Darfur (oest del Sudan, on el règim de Khartum lluita contra tribus negres, de religió musulmana, amb el suport de tribus àrabs, de religió musulmana).

També cal esmentar els enfrontaments armats a les muntanyes Nuba, a la província del Sud-Kordofan, i el fet que el president sudanès, el general Omar al-Béchir, està inculpat de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra per la Cort Penal Internacional de l'Haia -hi ha ordre de detenció internacional en contra seva.

El context en què es produeix el nou naixement estatal no és el millor possible, ans el contrari, fa témer la continuació de vells conflictes, el sorgiment de nous i convertir-se en un focus d'inestabilitat a la zona. És precís, doncs, el suport internacional al nou Estat per estabilitzar-lo i ajudar-lo a superar els seus nombrosos problemes i frenar els designis del general genocida que governa a Khartum.