L'inici del naufragi ideològic de la socialdemocràcia podria ser aquell moment en què els seus líders van deixar de posar-se de mal humor en sentir raonaments com ara que un estat del benestar massa generós és una fàbrica de ganduls. ¿Haurem de dir, anys a venir, que l'ensulsiada del nacionalisme català va començar quan els seus líders van acceptar la hipòtesi que la sobirania del país n'implica la fractura ?ço és, quan es van posar a interpretar la realitat, com els al·ludits socialdemòcrates, en els capciosos termes dels seus adversaris?
L'analogia no és bona: mentre que els partits de centreesquerra es van estrafer a consciència, convençuts que l'assumpció de determinats principis liberals era un encàrrec dels nous temps, els polítics de Convergència no han dedicat ni un sol segon de la seua existència a considerar seriosament la idea, parida pel nacionalisme espanyol, que la independència del Principat dividiria els catalans en dos comunitats. Senzillament, l'han incorporat al seu discurs com a noble i, doncs, utilíssima coartada que els eximeix d'haver-se de pronunciar a favor de la independència ?segons els més inveterats sabers de la humanitat, una CiU independentista perdria la centralitat i, doncs, no guanyaria unes eleccions al Parlament.
Però argüir, un partit nacionalista català (i per més que tothom sàpiga que ho fa de manera oportunista), que "la cohesió social és més important que la sobirania" no vol dir sinó aprovar tàcitament una de les caricatures amb què la reacció denigra els catalanistes i deslegitima els seus projectes: la que els assimila a una colla d'aiatol·làs disposats a assetjar els ciutadans desafectes perquè declamin diàriament el seu amor a la pàtria.
Els privats de la premsa local ens revelen que Felip Puig, en una reunió amb empresaris a Mollerussa, quan es va haver assegurat que no hi havia periodistes, va deixar anar un "ara sí que puc dir que sóc independentista". Si no podem demanar als nostres polítics que siguin honestos, demanem-los, almenys, que no siguin imbècils: que, si són independentistes, mal que només sigui en privat, no presentin una relació necessàriament conflictiva entre l'horitzó de la independència i el bé social de la cohesió.
