El passat 2 de novembre es van complir 72 anys del bombardeig alemany ?o italià, segons s'ha apuntat fa poc? sobre el Liceu Escolar de Lleida ?la primera Escola Nova de l'occident català. Les bombes de la Legió Cóndor ?o de l'Aviazione Legionaria? van matar una cinquantena de nens i alguns professors ?la imprecisió del recompte, 72 anys després, resulta un xic menys cruel? i el barceloní Agustí Centelles, al cap d'uns dies, hi va voler fer cap per donar-ne testimoni. Avui, les instantànies que aquest pioner del fotoperiodisme hi va captar, juntament amb la resta del seu llegat, són ?ja ho saben vostès? al Centro de Memoria Histórica de Salamanca.
Per començar. No s'hi valen els penjaments, contra la família Centelles, d'haver comès un delicte de, diguem-ne, lesa pàtria i un altre d'avarícia: n'hi ha que han recordat pertinentment que els germans Centelles van fer mans i mànigues perquè els documents del pare es quedessin al Principat i que aquest esforç va ser infructuós només a causa del perfecte menyspreu que els governs Pujol hi van dedicar; alhora, tal com ha transcendit, els hereus del fotoperiodista han rebutjat sucoses ofertes en benefici de la que, segons han judicat, prometia "una difusió més àmplia" de l'obra i "un millor projecte expositiu".
Per acabar. Ara bé, una cosa és el menyspreu d'un govern ideològicament poc afí i, potser, massa tributari dels imperatius de reconciliació nacional de la Transició per poder mirar còmodament enrere, i una altra és el menyspreu d'un país. La confusió de l'una amb l'altra duta al paroxisme es coneix com a boadellisme i els germans Centelles, en alguna manifestació pública, ens hi han fet pensar. Com és possible que l'interès sincer, antic i conseqüent de Tresserras per l'obra no hagi tingut cap efecte lenitiu sobre el ressentiment de la família?
Un desig ?de mínims? per al 2010: si la (mala) política no sap motivar adhesions al país, que el país sàpiga, almenys, evitar les desercions.