Daniel Fernández, portaveu adjunt del grup socialista al Congrés, explica, en una tertúlia a Catalunya Ràdio, que el PSC, amb Carme Chacón al capdavant, vol per al país un sistema de finançament que doni "exactament els mateixos resultats que el pacte fiscal de Mas" però que no sigui aquest criptoconcert à la basca que promou el president:
Barcelona ·
que els socialistes catalans, amb Carme Chacón al capdavant, tenen un model propi, d'inspiració federal, i que si no arriben a un acord amb el govern principatí és perquè CiU els vol imposar el seu.
Se'n col•legeix, de les aclaridores explicacions de Fernández, que, pel que fa a finançament, les discrepàncies entre CiU i PSC són purament tècniques, procedimentals, tocant als mitjans, perquè uns i altres comparteixen fins: aconseguir, que vol dir retenir, la quantitat X de diners. Daniel Fernández es va veure obligat a posar-ho en clar perquè la majoria de catalans som imbècils.
Tan imbècils que, en sentir Carme Chacón vociferar que s'oposarà al pacte fiscal "amb ungles i dents" (des d'una secretaria general del PSOE que avui ja pertany a Rubalcaba), fem la següent, i extravagant, composició de lloc: Chacón, en obscè desmarcatge de la cultura política del catalanisme, congènitament incompatible amb qualsevol noció d'interès general d'Espanya, està enviant als castellanoandalusos el missatge que és furibundament contrària al trencament de la caixa única, a un canvi de regles en la redistribució de la riquesa que suposi menys transferència de capital de les comunitats riques a les pobres; l'exministra està observant doncs una mena de vademècum per a qualsevol candidat a presidir Espanya, segons el qual convé garantir la solidaritat territorial ─concepte que, si té algun antònim perfecte, és concert econòmic per a Catalunya i, doncs, si es vol, també els seus eufemismes concert solidari, pacte fiscal o pacte federal─, i ho està fent amb aquells excessos emfàtics a què suposadament l'obliga el fet de ser del PSC. Etc. Però no. En realitat, Chacón està clamant en contra d'un procediment, d'una forma, no pas d'un contingut (una xifra d'euros X, que és la mateixa que resulta del pacte fiscal) i és per això que l'aplaudeix, enfervorida, la turba socialista, òbviament partidària de posar fi a l'espoli que asfixia el nord-est peninsular, però que es deixaria tallar un braç abans que la sobirania econòmica de Catalunya assumís la forma d'un pacte fiscal: els militants i simpatitzants del PSOE volen una Catalunya, a la pràctica, fiscalment sobirana gràcies a un pacte federal. Que en som d'imbècils, Daniel.
