El congrés de Convergència d'aquest cap de setmana ha consagrat el gir sobiranista del partit. Després de molts anys d'eufemismes i vacil·lacions el principal partit polític del país ha fet el pas i ha fixat com a objectiu final en el seu full de ruta polític l'estat propi.
CDC evita, tal i com ha recordat Oriol Pujol, el nou secretari general, definir-se com a independentista però abraça la idea sense complexos.
La dècada de les decepcions, que va des del fracàs polític de CiU intentant estovar l'espanyolista José María Aznar a partir de l'any 2000 fins la laminadora sentència del Tribunal Constitucional que va posar punt i final al somni d'encaixar Catalunya en una Espanya respectuosa amb la identitat nacional catalana, expliquen l'evolució de CDC i els seus quadres. Artur Mas no volia que el congrés apostés per l'estat propi perquè només vol el seu partit en el terreny de "les majories sòlides" però va entendre que, si no hi accedia, el partit es podia dividir perquè una majoria de delegats volien aclarir cap a on va a parar la transició nacional, fins ara vaporosa.
Ara caldrà veure amb quins ritmes s'aplica el full de ruta i fins on suporta la contradicció dels pactes amb el PP. Però més enllà del debat ideològic, necessari i a vegades massa amagat al partit, hi ha hagut canvis a la cúpula. I la principal novetat és l'ascens de Josep Rull com a secretari d'organització. Rull té present per què ha d'enfortir ideològicament el partit, donar sentit a la transició nacional i muscular-lo. Però, sobre tot, té futur. Són ja pocs els dirigents que eviten mirar al futur i no n'hi ha cap que no hagi pensat en l'endemà d'Artur Mas.
Rull compta amb suports molt transversals i el seu nom hi és i encara hi serà més
Al president li queden set anys com a tal (ningú dubta que tornarà a guanyar el 2014) i com a relleus s'ha assenyalat Oriol Pujol, reforçat amb la secretaria general i guanyant cada dia més perfil propi, i Francesc Homs, que té els avantatges i els inconvenients de fer de portaveu del govern. Però l'un i l'altre representen el mateix, el pinyol sobiranista, però també molt liberal que genera algunes desconfiances internes d'altres dirigents com ara els de l'ala més socialdemòcrata o els provinents de la JNC.
Rull prové de la JNC i, a més, i com els del pinyol, ha passat per la FNEC, el sindicat estudiantil tradicionalment afí als nacionalistes. El terrassenc, socialdemòcrata convençut i amb un tarannà gens sectari, apareix a mig termini com el dirigent que pot fer de pont, que pot casar les diferents sensibilitats dins de CiU i que, fins i tot, faria desistir de la seva ambició Lluís Recoder, que ha passat desapercebut en aquest congrés i que segueix sense fer el pas a les tesis sobiranistes malgrat que sembla haver deixat l'autonomisme roquista. Rull compta amb suports molt transversals i el seu nom hi és i encara hi serà més. Estiguem atents.
