Ahir va ser un dia històric per al dret a decidir: Catalunya es va declarar a ella mateixa sobirana per a poder tractar l'Estat de tu a tu. A un altre nivell, però, també va succeïr un fet important: el socialisme català es va plantar. Ahir el 25% dels diputats del PSC es van abstenir de votar en contra de la voluntat majoritària de sobirania del Parlament de Catalunya. Però a la sessió històrica del Parlament hi van passar també altres coses.
Ahir, la remor de fons i el desprestigi de l'actual direcció del Partit dels Socialistes de Catalunya van provocar, també ─i com mai en la història del partit─ que desenes i desenes de dirigents del PSC es col·loquessin darrere d'un document que marcarà un abans i un després en la història del PSC.
Sota el nom Per a contribuir a la unitat del catalanisme polític desenes de personalitats del Partit dels Socialistes de Catalunya van donar suport explícit als cinc diputats que van ahir plantar-se davant de Pere Navarro en la votació a favor de la Declaració de Sobirania.
Chacón i Rubalcaba volen usar la força i els vots del PSC per a substituir el PP a Espanya"
Noms com el de Pere Arbó, Maria Badia, Laia Bonet, Pia Bosch, Antoni Comín, Antoni Dalmau, Jordi del Río, Pere Oriol Costa, Daniel Font, Jordi Font, Jordi Martí, Joaquim Nadal, Manel Nadal, Raimon Obiols recolzen el text en defensa del posicionament dels cinc diputats socialistes. Tots ells es va unir al parer de Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Rocío Martínez-Sampere, Àngel Ros i Núria Ventura. Pel seu interès podeu consultar íntegrament el manifest en aquest enllaç, així com també la llista completa d'adherits al text.
Però, ¿què passa realment al si del PSC? Per què un home com Maurici Lucena arriba a ocupar un alt càrrec de responsabilitat dins del partit després de ser un dels estrets col·laboradors de Carme Chacón al ministeri de defensa espanyol? Allò que realment passa és que Chacón i Rubalcaba volen usar la força i els vots del PSC per a substituir el PP a Espanya. I una opció pel dret a decidir del PSC és un perill per als votants espanyolistes i jacobins del PSOE a Espanya.
El PSC necessita un congrés extraordinari per a tornar a ser una peça fonamental d'esquerres del catalanisme polític"
El convenciment, però, hi és: ni Rubalcaba ni Chacón ni el propi José Zaragoza ─ara allunyat de la seu del PSC i ficat a la cuina de Rubalcaba─ no s'imaginaven la resposta contundent de les bases del PSC. Navarro és un dirigent sense èpica, sense lideratge i gris que s'ha recolzat en els dos clàssics militants socialistes formats a Madrid, sense mentalitat catalanista i lluny del sentir de la majoria de les bases del PSC. Un perfil que també comparteixen Daniel Fernández i el mateix Maurici Lucena.
El PSC necessita, doncs, una gran combulsió interna com la que ocorre en aquests moments. Encara millor: necessita la convocatòria d'un congrés extraordinari per tal de tornar a ésser aquella peça fonamental d'esquerres del catalanisme polític. Cal evitar que els militants del PSC no es tornin a posar vermells en votar en contra el dret a decidir al Parlament català, com van fer també el PP i C's.
