La setmana passada va tenir lloc la tretzena cimera de la Unió Europea amb la Xina en la que ha tingut un protagonisme especial la situació de les divises importants del planeta, que tant afecten al comerç mundial i que, amb el manteniment del Iuan  en valors baixos, provoca que les exportacions de la Xina segueixin a l'alça i, per altra part, fa més complexa les exportacions d'altres àrees importants coms els EUA o la Unió Europea.

La veritat, però, és que actualment la Xina està en una posició de força i els seus mandataris en són plenament conscients i no estan per la labor, al menys de moment, d'atendre les peticions que se li van fer des de la UE ni tampoc des del EUA. A la cimera es varen tractar altres temes importants com les relacions econòmiques i comercials o els drets humans, justament en la recent proclamació del premi Nobel de la Pau a l'activista xinès, molt mal vist per cert des de la Xina.

En tot, la veritat és que la Xina s'ha convertit en poc temps en el centre del món, essent ja la segona potència econòmica pel que fa al Producte Interior Brut i també l'estat amb més estalvis, que li permeten atendre situacions de finançament a altres estats i gestionar també la compra d'empreses i tenir els peus ben posats en el continent africà i a sud-amèrica amb la voluntat d'estar en condicions d'utilitzar les matèries primeres que de ben segur espera trobar en aquests indrets. En realitat, estem a prop de tenir una nova potència global, que podria provocar, juntament amb els altres estats emergents, un nou ordre mundial.