MARC PIFARRÉ (Barcelona, 1977) ha estat elegit president de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). El 2003 va anar a les llistes municipals de Barcelona per CiU, i actualment és conseller municipal al districte de l’Eixample. També és conseller nacional de Convergència per l’agrupació de l’Esquerra de l’Eixample. Ha estat el gerent de l'associació puntCAT, i actualment és assessor de la Fundació puntCAT. Marc Pifarré és Enginyer Industrial i treballa en el sector informàtic. Després de les eleccions de l’1-N i amb la formació d’un govern PSC-ERC-ICV, quin és l’estat d’ànim a la JNC?
En un primer moment, decepció, perquè CiU i Artur Mas no han pogut encapçalar el Govern de Catalunya malgrat haver comptat l’aval majoritari del poble català. Però el congrés de la JNC de fa dues setmanes ha servit per passar pàgina a la decepció, i de catarsi per renovar la il·lusió per seguir treballant pel país i demostrar que no és veritat, com diuen Montilla i ERC, que som a la Catalunya postnacional. A la JNC, més que militants d’una organització en sentim militants del país que lliutem per una Catalunya lliure i justa i per assolir el somni de la independència.

CiU va apostar en primer lloc per intentar un pacte amb el PSC, i en veure que no era acceptat pels socialistes, el va oferir a ERC. Quina era l’opció preferent de la JNC per al Govern l’endemà de les eleccions?
La JNC no es va posicionar després de les eleccions sobre quina era l’opció preferida. Apostàvem per un Govern nacionalista, és a dir, presidit per Artur Mas, i confiàvem en ell perquè arribés al millor acord possible. Dit això, és evident que per a la JNC, un pacte nacional CiU-ERC sempre és molt més atractiu que qualsevol altra opció.

Hauríeu beneït un pacte entre convergents i socialistes, si Mas ho hagués aconseguit?
Hauríem hagut de veure en quines condicions. Però en qualsevol cas, a la JNC no li ha tremolat mai el pols a defensar posicionaments davant de CDC i de CiU en pactes o acords amb els quals no hi crèiem o no compartíem, fins i tot quedant-nos sols. Allò important era que tinguéssim un president nacionalista, cosa que ERC ha impossibilitat, perquè sembla que ara juga a l’eix dreta-esquerra, no a l’eix nacionalista.
Quins objectius fonamentals es planteja la JNC per als propers anys?
Volem fer més sòlid el nostre discurs, obrir-nos al món juvenil, fer més potent la nostra estructura territorial, i mantenir viva la flama de la reivindicació i generar il·lusió. Ens hem d’obrir a nova gent que fins ara no s’ha interessat pel que diu la JNC, CDC i CiU, ampliar la base electoral.

CiU i ERC competeixen pel mateix espai electoral, o ja existeix un tercer espai com defensen els republicans?
En part sí, però és evident que CiU és la primera força del país i per tant, el seu espai electoral és molt ampli. Entre els motius que dóna ERC per repetir el tripartit, hi ha que Esquerra ha de ser “la força alternativa a la centredreta de CiU”. ERC comet un error volent desplaçar CiU al centredreta, molta gent a CiU ens situem clarament al centreesquerra o a l’esquerra. L’espai central de CiU no l’ocupa ERC, i menys ara que pretén ser una crossa d’esquerres, i no nacional, del tripartit.

Les relacions amb les JERC són tan complicades com entre CiU i ERC?
De ben segur que no, però les decisions postelectorals acaben ressentint les relacions. En tot cas, la JNC aposta per no trencar cap via de diàleg, és més, volem potenciar-les. El món nacionalista no pot estar eternament fracturat. I si la JNC pot ajudar a establir vies de cordialitat i sinergies de treball futures, a nosaltres ens hi trobaran. Voldríem que l’actitud d’ERC i de les JERC fos tan sincera com la nostra.

La campanya de CiU va ser la millor que podia fer, amb el DVD inclòs?
Va ser una gran campanya. La mobilitazació de la militància i dels simpatitzants, així com el lideratge de propostes així ho demostren. Nosaltres, com a JNC, també vam fer una bona campanya amb el “Volem lligar amb tu”. La gent de CiU ens hi vam deixar la pell. El DVD va ser un element més d’una campanya molt potent que ens va fer tornar a guanyar les eleccions.

Sense aquest DVD, haurien canviat algunes coses a l’hora de negociar la formació d’un nou govern?
Sincerament, crec que no. La decisió d’ERC, PSC i ICV estava presa abans de les eleccions. CiU ha de deixar de “lamentar-se” pel que podria haver estat i no ha estat? Segur. Però que ningú no oblidi que a CiU som humans i no màquines, i els que fem política amb passió i bategant al ritme del país, també tenim sentiments i decepcions. Tenim per davant una etapa que afrontem amb les piles carregades i ganes de començar a treballar: fer una oposició rigorosa i constant, i créixer com a moviment nacionalista.

Com veus el futur polític de CiU com a federació i com a força nacionalista al país?
Els que ara pensen que la situació de CiU és molt dolenta no recorden que al 2003 pintava molt pitjor, i ens en vam sortir raonablement bé. Miro el futur amb optimisme, perquè ara més que mai la JNC, CDC i CiU són més necessaris que mai. El tripartit ens ha deixat sols apostant per un projecte nacional, que alhora és un projecte social. ERC és ara un apèndix d’un Govern del PSOE, aquesta és la gran proesa de l’independentisme.

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía irromp al Parlament amb ganes de crispar la política catalana i desfer els avenços nacionals. Quina actitud haurien d’adoptar els partits davant d’aquest nou partit?
Ignorar-lo. Les bestieses que diuen molts dels dirigents d’aquest partit són suficients per traçar una línia contínua entre aquest partit i la resta. No podem permetre que aquesta gent es carregui un país tolerant i de convivència que tant ha costat de construir.

Per què irromp ara aquest partit, i no fa uns anys amb Jordi Pujol?
És el fill que ens ha deixat el tripartit de Maragall. Em preocuparia molt que algú busqués la confrontació i la crispació donant protagonisme al nacionalisme espanyol de Ciutadans, com ja va fer ERC amb el PP per retroalimentar-se en el seus creixements electorals particulars.

Des del punt de vista nacional, la JNC està plenament satisfeta amb el nou Estatut que s’haurà de desplegar a Madrid?
La JNC estarà plenament satisfeta amb un Constitució catalana i no amb un Estatut. Evidentment no és el nostre horitzó nacional, però creiem que representa una oportunitat per donar un salt important en l’autogovern, sempre i quan es desplegui amb ambició, cosa que per cert, amb Montilla probablement no passarà. La nostra generació haurà d’afrontar d’aquí uns anys un nou salt nacional i ja veurem si passarà per un nou Estatut o per una altra fórmula.